Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
biaix
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Mesura de la descompensació d’un conjunt d’errors.
Per, exemple, una cinta encongida dóna mesures amb biaix, els truncaments en un càlcul poden esbiaixar el resultat, etc Per definició, un error compensat té biaix nul
efecte Meissner
Electrònica i informàtica
Efecte de repulsió d’un superconductor col·locat en un camp magnètic quan es refreda per sota de la seva temperatura crítica.
Anomenat també efecte Meissner-Ochsenfeld , fou descobert el 1933 El resultat de l’efecte és que el camp magnètic a l’interior d’un superconductor és nul per tant, un superconductor és una substància perfectament diamagnètica La conseqüència és que si hom colloca un imant sobre un superconductor a una temperatura inferior a la crítica, aquest flota
transformador ideal
Electrònica i informàtica
Quadripol convertidor d’energia, que tot conservant-ne la forma, canvia el nivell de les seves magnituds característiques (variable intensiva i extensiva).
Independentment de la freqüencia del senyal, té per equacions on n és la relació de transformació És un transformador sense pèrdues, de coeficient d’acoblament unitat, flux de dispersió nul, en el qual la inductància mútua, M i les autoinductàncies del primari L 1 , i del secundari L 2 són infinites, bé que amb una relació finita entre elles És un element transparent al flux d’energia P = V 1 i 1 + V 2 i 2 = 0
capacitat
Electrònica i informàtica
Magnitud que expressa l’aptitud que tenen els conductors d’emmagatzemar electricitat en forma de càrrega elèctrica.
La capacitat d’un conductor és definida com el quocient entre la seva càrrega elèctrica i el seu potencial, suposant que tots els altres conductors són infinitament allunyats o bé, si no ho són, que llur potencial és nul La capacitat d’un condensador és el quocient entre la càrrega elèctrica d’una de les armadures i la diferència de potencial existent entre elles El símbol de la capacitat és C , i la seva unitat en el sistema internacional SI, el farad , bé que en la pràctica hom sol emprar els seus submúltiples pel fet d’ésser aquesta unitat massa gran Correntment són emprats el…
transformador perfecte
Electrònica i informàtica
Transformador sense pèrdues, de coeficient d’acoblament unitat i flux de dispersió nul.
El seu circuit equivalent és format per una autoinductància L connectada al primari d’un transformador ideal Quan L 1 tendeix a infinit el seu comportament s’aproxima al del transformador ideal
girador
Electrònica i informàtica
Dispositiu que produeix un desfasament nul en una direcció i de 180° en la direcció contrària.
Sovint forma part de les guies d’ones per a actuar segons la direcció de propagació i produir una inversió de la polaritat en un sentit, però no en sentit contrari, és a dir, que gira la fase
pont
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements físics (resistències, impedàncies o capacitats) distribuïts en quatre braços que formen un circuit tancat, alimentats elèctricament entre dos nusos diagonalment oposats i que tenen connectat un detector de corrent entre els altres dos.
Els ponts són utilitzats per a determinar el valor d’un dels elements quan són coneguts els dels altres que el constitueixen Per això, hom fa variar el valor d’un d’ells fins a aconseguir que el detector de corrent doni senyal nul pel fet de trobar-se els seus extrems a igual potencial i fase, i aleshores hom diu que el pont està en equilibri Si la mesura és feta sense que el pont estigui en equilibri, cal que el detector de corrent estigui convenientment calibrat Els ponts emprats per a la mesura de resistències pures són alimentats amb corrent continu, però els que han de…
equilibri electroestàtic
Electrònica i informàtica
Estat d’un cos conductor en què el camp elèctric és nul en tots els punts del seu interior.
Les càrregues elèctriques lliures es distribueixen per la superfície
neutre
Electrònica i informàtica
Dit del punt d’un sistema simètric que es troba a un potencial nul, i sovint unit a terra.
línia neutra
Electrònica i informàtica
En una màquina elèctrica, cadascuna de les línies determinades per les posicions de les escombretes que correspon a una fem màxima o a un parell electromagnètic nul.