Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
oscil·loscopi
A dalt, aspecte frontal d’un oscil·loscopi; abaix, esquema d’un oscil·loscopidotat del sistema de postacceleració (PDA)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a observar i enregistrar fenòmens físics variables amb el temps que puguin ésser transformats en una magnitud elèctrica variable.
Tots els oscilloscopis emprats actualment són electrònics, puix que els avantatges aportats per aquests —especialment en la velocitat de resposta, manca d’inèrcia, precisió d’indicacions i de regulació, etc— els fan superiors als de tipus mecànic i electromagnètic El component essencial d’un oscilloscopi és el tub de raigs catòdics , generalment amb deflexió electroestàtica El tub va associat a quatre circuits electrònics l’amplificador vertical, l’amplificador horitzontal, l’amplificador de sincronisme i la base de temps a més, hi ha els circuits auxiliars per a l’enfocament, el control de…
base de temps
Electrònica i informàtica
Dispositiu que produeix un senyal periòdic, amb una ona que sol tenir forma de dent de serra, a fi d’obligar el feix d’electrons d’un tub de raigs catòdics a efectuar un escombratge determinat.
Les bases de temps sóm emprades en els oscilloscopis, en televisió, en el radar, etc
dent de serra
Electrònica i informàtica
Forma d’ona d’una magnitud periòdica que augmenta linealment amb el temps fins a un punt determinat, disminueix bruscament fins a zero i torna a repetir el cicle indefinidament.
L’ús d’aquest tipus d’ona és molt corrent en electrònica, especialment per a tensions És emprada en els oscilloscopis, en televisió, en música electrònica, en els sistemes de control industrial, etc
submostreig
Electrònica i informàtica
Tècnica de tractament de dades que consisteix a mostrejar un senyal per sota de la freqüència de Nyquist.
Un senyal mostreig d’aquesta manera no es pot tornar a convertir en el senyal analògic original, excepte en el cas de mostreig de senyals de pas de banda S'utilitza en comunicacions, en instrumentació de mesura sobretot en oscilloscopis i en algunes tècniques de compressió d’imatges
deflexió
Electrònica i informàtica
Desviació dels raigs, en un tub de raigs catòdics, mitjançant la qual els electrons procedents del canó poden assolir qualsevol punt de la pantalla.
Hi ha dos tipus de deflexió l' electroestàtica i l' electromagnètica La primera es feta mitjançant dos parells de plaques deflectores, mentre que la segona ho és amb dues bobines Aquesta dóna una linealitat més gran a la pantalla i, per aixó, és emprada als oscilloscopis la magnètica és emprada correntment als tubs d’imatge de televisió
raigs catòdics
Electrònica i informàtica
Física
Feix d’electrons emesos pel càtode d’un tub electrònic i accelerats per un camp elèctric.
Foren descoberts per Johan W Hittorf l’any 1869 i estudiats el 1897 per Sir William Crookes, que observà que eren desviats pels camps magnètics o elèctrics, i posteriorment per Joseph John Thomson, que, el 1879, mesurà aquestes desviacions i demostrà que eren formats per partícules de càrrega negativa que identificà com a electrons El 1898 Lenard descobrí que poden penetrar en certes substàncies alumini, or, etc Els raigs catòdics tenen actualment diverses aplicacions, com els tubs de raigs X on, en incidir sobre l’anticàtode, provoquen l’emissió de raigs X, el microscopi electrònic i,…
electrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia els fenòmens i els dispositius basats en el moviment i el control del trànsit de partícules carregades en un gas, en el buit o en materials sòlids, com són els semiconductors i aïllants, sota la influència de forces elèctriques i magnètiques.
Els principis fonamentals d’electrònica són l’emissió termoiònica, l’efecte fotoelèctric i les propietats dels semiconductors i dels cristalls El desenvolupament de l’electrònica com a ciència és recent, i gràcies a les seves aplicacions tècniques ha impellit considerablement el de la indústria Crookes obtingué els primers electrons lliures amb el seu tub, i l’any 1886, Hertz, aplicant la teoria de Maxwell, descobrí la manera de produir ones electromagnètiques, bé que fins a la fi del s XIX no tingueren aplicació pràctica El primer a descobrir i a aconseguir la transmissió d’ones a gran…