Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
raigs anòdics
Electrònica i informàtica
Física
Química
En un tub electrònic, ions positius que són formats per les impureses existents a la superfície de l’ànode metàl·lic quan el buit és molt elevat i el camp elèctric molt intens.
L’emissió de raig anòdics augmenta si l’ànode és tractat amb òxids o amb sals metàlliques generalment alcalines o alcalinotèries
superconductor
Electrònica i informàtica
Dit de la substància que presenta superconductivitat.
La recerca de nous superconductors planteja problemes de síntesi D’una banda, cal trobar materials que manifestin superconductivitat i per això cal analitzar les característiques estructurals que la produeixen D’altra banda, la síntesi del material en forma que pugui ésser utilitzat a la indústria és complexa El superconductor que manté aquesta propietat a temperatura més elevada 125 K de temperatura crítica és un compost a base d’òxids de talli i de coure Hi ha actualment unes dotze famílies de compostos que mostren superconductivitat entre 10 i 125 K L’anàlisi d’estructures per microscopia…
tub fluorescent
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Làmpada de descàrrega en la qual la llum és produïda principalment per l’emissió d’una capa de substància fluorescent dipositada a l’interior i excitada per la radiació ultraviolada de la descàrrega.
És format per un tub de vidre a l’interior del qual hi ha una atmosfera gasosa constituïda per diversos gasos rars argó i neó a baixa pressió i una petita quantitat de mercuri Als extrems del tub hi ha els elèctrodes, proveïts d’uns filaments de tungstè amb òxids alcalinoterris Per a encendre el tub cal, en primer lloc, excitar els filaments i provocar la descàrrega mitjançant un encebador un cop iniciada aquesta, es manté sense necessitat dels filaments La descàrrega produeix una radiació ultraviolada, la qual, en incidir a les parets interiors del tub, dóna lloc a l’emissió de llum per…
làmpada de Nernst
Electrònica i informàtica
Làmpada d’incandescència amb un filament fet d’òxids metàl·lics (de magnesi o de terres rares), que produeix una llum molt estable i amb abundància de radiacions infraroges.
Actualment desusada com a font lluminosa, és emprada com a patró i en diversos aparells òptics de laboratori, com els espectrofotòmetres
ferrita
Electrònica i informàtica
Substància ferromagnètica d’estructura cristal·lina composta per òxids de ferro i un altre metall divalent, de fórmula general Fe2O3XO, X podent ésser Ni, Co o Fe.
Presenta una permeabilitat i una resistència molt elevades i un cicle d’histèresi gairebé rectangular, la qual cosa fa que adopti només dues posicions de magnetització, de sentits contraris És emprada en la fabricació de nuclis toroidals per a memòries, d’antenes direccionals, de nuclis per a bobines, etc
camisa
Electrònica i informàtica
Funda de xarxa metàl.lica o de cotó impregnada d’una mescla d’òxids de tori, de zirconi i de ceri amb què hom envolta un flam per tal que, en posar-se incandescent, n’augmenti la força lluminosa.
És anomenada també camiseta
superconductivitat
Electrònica i informàtica
Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada que els permet de transportar corrents elèctrics sense pèrdua d’energia i d’obtenir camps elèctrics intensos sense escalfament dels enrotllaments.
Fou descoberta el 1911 per Heike Kamerlingh Onnes i és una propietat característica d’alguns metalls i aliatges Un dels més utilitzats actualment és l’aliatge niobi-estany, que és superconductor a uns −255° El fet d’haver de mantenir aquestes baixes temperatures properes al 0 absolut, per a garantir la superconductivitat en aquests materials, és tècnicament difícil i econòmicament costós, i això ha estat, fins fa pocs anys, un obstacle per al desenvolupament d’una gran quantitat d’aplicacions relacionades amb aquest fenomen El descobriment de JG Bednorz i KA Müller d’un material…