Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
passiu | passiva
Electrònica i informàtica
Dit dels circuits o elements que no contenen cap font d’energia.
girador
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Convertidor d’energia que, tot mantenint la forma d’energia, canvia la variable extensiva
T 1
de l’entrada en la variable intensiva
A 2
de la sortida, i viceversa.
El girador ideal és definit per les equacions A 2 = r g T 1 on r g rep del nom de de raó de girament El girador elèctric és un quadripol passiu caracteritzat per les equacions v 2 = r g i 1 v 2 = - r g v 1 on r g té les dimensions d’una resistència elèctrica la seva aplicació més important és la simulació d’inductors per mitjà de condensadors
combinador de potència
Electrònica i informàtica
Dispositiu passiu de tres accessos que permet d’obtenir en un accés la suma dels senyals aplicats als altres dos.
Si l’amplitud, la freqüència i la fase dels dos senyals són idèntiques, la suma és coherent, i la potència del senyal de sortida duplica la de qualsevol dels dos senyals d’entrada així, hom pot produir potències molt elevades a partir de la suma coherent de senyals més febles procedents d’etapes amplificadores amb transistors És usat en línies de transmissió per a realitzar amplificadors de potència d’estat sòlid
circulador
Electrònica i informàtica
Dispositiu passiu del tipus ferromagnètic, de tres o més accessos, usat en radioenllaços i sistemes on hi ha d’haver una connexió simultània entre una antena única i un emissor i receptor.
El seu principi de funcionament és el següent l’acció d’un camp magnètic estàtic, produït localment per un imant, fa que un senyal de radiofreqüència aplicat al port n es transmeti únicament cap al port n + 1 Operen en el marge d’1 a 40 GHz en circuits híbrids de microones, com a components de guia d’ones o com a blocs amb connectors d’entrada i de sortida
circuit imprès
Traçament d’un circuit imprès amb ajuda d’un ordinador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Placa aïllant que serveix de suport als components electrònics, i en la qual hi ha dipositada una capa fina de material conductor de manera que efectua les interconnexions necessàries entre els components, i, així, substitueix el cablatge convencional.
Per a la construcció del circuit imprès hom parteix d’una placa aïllant, generalment de baquelita o d’alguna matèria plàstica, sobre la qual hi ha adherida una capa de material conductor, correntment coure Sobre aquesta capa són dibuixades les pistes conductores, que són recobertes amb alguna substància resistent als àcids Així, atacant la placa amb un àcid, és eliminada la resta del material conductor Després són efectuats els forats per on han de passar els fils de connexió dels components i, un cop són fixats aquests, hom procedeix a l’operació de soldadura, que pot ésser feta submergint…