Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
corrents de Foucault
Electrònica i informàtica
Corrents paràsits induïts en les peces metàl·liques sotmeses a un flux magnètic variable.
Bé que en algun cas aquests corrents són útils frenada de Foucault, normalment hom procura d’eliminar-los o de reduir-ne els efectes i substitueix les peces conductores massisses sotmeses al camp magnètic per unes altres de constituïdes per un apilament de làmines conductores primes envernissades per una cara i orientades adequadament
electroimant

Estructura d’un electroimant elevador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu que produeix una força d’atracció mitjançant un camp magnètic creat per un corrent elèctric.
Consisteix essencialment en una armadura o nucli de ferro o d’acer massissos o bé de xapa magnètica i d’una bobina o més L’armadura té una part mòbil, separada de la resta per un o dos entreferros d’aire Quan hom fa passar un corrent elèctric per la bobina es crea un camp magnètic en l’armadura i, com a conseqüència, la part mòbil de l’armadura rep una força d’atracció cap a la part fixa que la fa moure fins a tocar-se El camí recorregut per la part mòbil és la cursa de l’electroimant Quan no passa més corrent per la bobina, desapareixen el camp magnètic i la força i la part mòbil torna a la…
pol magnètic
Electrònica i informàtica
Zona o regió d’un imant o d’un electroimant on convergeixen les línies de força i on es manifesta la propietat d’atreure el ferro.
Els dos pols d’un imant són anomenats pol nord i pol sud A les màquines elèctriques, els pols poden tenir una forma especial i són anomenats peces solars màquina elèctrica
lamel·la
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les peces de coure que formen el col·lector d’algunes màquines elèctriques rotatives.
rentaplats

rentaplats
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina destinada a rentar els plats i la vaixella en general.
Normalment consta d’un compartiment on són collocats els plats i les altres peces a rentar, els quals són sotmesos a una pluja d’aigua amb sabó produïda pel moviment d’una hèlix o unes paletes que giren situades a la part superior i inferior Solen ésser automàtiques i poden funcionar segons diferents programes
estator
Electrònica i informàtica
Part fixa d’una màquina elèctrica.
En les màquines de corrent altern l’estator té generalment la forma d’un tub cilíndric, amb un cert gruix de paret, i és fet a base de corones empilades de xapa magnètica amb un dentat en el seu cercle interior, que forma les ranures on van allotjades les bobines en les màquines de corrent continu l’estator és format per una armadura cilíndrica d’acer massís que porta fixats en el seu interior els pols o peces polars amb les bobines corresponents
autoconducció
Electrònica i informàtica
Fenomen produït en un conductor elèctric situat en un camp magnètic altern sense trobar-se unit al circuit que l’origina.
El camp produeix unes forces electromotrius al conductor que són causa de corrents al seu interior amb l’escalfament corresponent Els corrents que es produeixen en el nucli d’un transformador, reactància, electroimant, etc, reben el nom de corrents de Foucault En la indústria hom aplica l’autoconducció mitjançant corrents d’alta freqüència, per a l’obtenció d’un tremp superficial en les peces d’acer a causa de l’efecte Kelvin els corrents circulen només per una capa molt prima a la superfície, que és la que escalfen i, per consegüent, la que resta trempada En medicina, i també…
amortidor
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a evitar les pertorbacions que es produeixen en les màquines elèctriques síncrones per dissimetries magnètiques i elèctriques que tendeixen a distòrcer el camp magnètic longitudinal.
Els amortidors proporcionen, de més a més, estabilitat durant els períodes transitoris derivats dels curts circuits o de la marxa en parallel de diverses màquines i, en molts de casos, faciliten l’engegada dels anomenats compensadors Generalment, és constituït per un enrotllament, disposat en forma d’unes barres de secció adequada, allotjades tot al llarg d’uns orificis fets en les expansions de les peces polars del rotor En ambdós extrems del rotor uns anells metàllics curtcircuiten les diverses barres, formant una gàbia que cobreix la perifèria En el camp que gira…
GNU no és Unix
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu lliure iniciat per Richard Stallman a partir del 1984.
Fou dissenyat per ser completament compatible amb el sistema UNIX, amb la intenció de retornar a l’esperit de cooperació que hi havia entre els primers usuaris d’ordinador Es compon de petites peces individuals de programari, moltes de les quals ja estaven disponibles anteriorment, al costat d’altres que s’hagueren de dissenyar de nou El 1992, el sistema GNU fou combinat amb el nucli Linux, creat per LTorvalds un any abans, combinació de la qual en resultà un sistema operatiu lliure i completament funcional anomenat GNU/Linux, tot i que popularment sovint anomenat Linux En l’…
arquitectura orientada a serveis
Electrònica i informàtica
Metodologia i conjunt de principis per al disseny i desenvolupament de programari en forma de serveis interoperables.
Aquests serveis són funcions de lògica de negoci implementats com a components de programari per exemple, peces de codi discretes o estructures de dades que poden ser reutilitzats i combinats segons un determinat propòsit o objectiu funcional Els principis de disseny s’apliquen en general durant les fases de desenvolupament i integració de components de programari Permeten la creació de sistemes altament escalables, modulars i distribuïts Alhora, ofereixen una forma estàndard d’accés i invocació de serveis comunament en forma de serveis web, amb la qual cosa s’aconsegueix una…