Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
tipus de dades
Electrònica i informàtica
Classe de dades caracteritzada per un conjunt de valors possibles, que poden ésser estructures de dades, i les operacions que els poden ésser aplicades.
La majoria de llenguatges de programació imperatius ofereixen uns tipus de dades bàsics i eines per a construir-ne de nous Els tipus bàsics més habituals oferts són, entre d’altres els enters, definits per un conjunt de valors enters, positius i negatius, dins un cert interval, i les operacions aritmètiques bàsiques el caràcter, definit pel conjunt de caràcters del codi intern usat generalment l’ASCII estès, i les operacions de comparació i el real o flotant, definit per un conjunt de valors reals amb coma flotant, dins un cert interval i amb determinada precisió, i les operacions…
commutador
Electrònica i informàtica
Paràmetre d’un programa que selecciona una alternativa d’entre diverses de possibles.
És corrent que aquesta selecció determini quina de diverses seqüències d’instruccions caldrà executar, però en aquest cas la decisió presa es manté mentre no es modifica el commutador en contrast amb la selecció feta per brancament, en què cal repetir la decisió cada vegada que s’hi passa
baud
Electrònica i informàtica
Unitat que expressa la velocitat a què és modulada la informació transmesa pel canal d’un sistema de comunicació; és igual al nombre d’impulsos transmesos en un segon, i el seu símbol és Bd.
Quan l’impuls només pot tenir dos valors possibles 0 i 1, la informació que proporciona és d’un bit, i aleshores la velocitat de modulació en bauds i la velocitat de transmissió de la informació en bits/s coincideixen En sistemes on cada impuls pot tenir quatre valors possibles 00, 01, 10, 11, la informació que proporciona cada impuls és de dos bits, i aleshores la velocitat de transmissió de la informació en bits/s té un valor doble que el de la velocitat de modulació en bauds
lectura òptica de caràcters
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Lectura de caràcters, impresos o no, de tipus corrent.
Generalment hom en restringeix les formes possibles a un repertori limitat de tipus especialment concebuts, anomenats caràcters òptics
taula de veritat
Electrònica i informàtica
Taula d’operació d’una operació lògica, com és el cas d’una operació de Boole.
Dóna, per a les diferents variables d’entrada, els valors de l’operació donada tenint en compte totes les combinacions possibles dels valors de les dites variables
operació booleana
Electrònica i informàtica
Operació en què tant els operands com el resultat són booleans.
Això significa que tant els operands com el resultat només poden prendre un valor entre dos de possibles 0 i 1 cert i fals alt i baix etc No s’ha de confondre amb l’operació aritmètica binària ni amb l’operació diàdica
hartley
Electrònica i informàtica
Unitat d’informació que correspon a la indicació d’un estat entre deu de possibles i equiprobables.
Equival a 3,323 bits Rep el seu nom de l’enginyer Ralph Vinton Lyon Hartley
descodificador de Viterbi
Electrònica i informàtica
Descodificador de codis convolucionals proposat per A. J. Viterbi l’any 1967, basat en tècniques de màxima versemblança i emprat en moderns sistemes de comunicacions digitals.
El descodificador de Viterbi utilitza mesures de similaritat , entre el senyal rebut amb errors i els possibles camins en el diagrama de Trellis del codificador, eliminant opcions camins en el diagrama de Trellis i prenent finalment decisions sobre els símbols amb més possibilitat de haver-se transmès, qué són els que interpreta com a dades correctes
precisió
Electrònica i informàtica
Grau de discriminació implícita en un nombre.
Per exemple, un nombre de dues xifres decimals discrimina entre cent resultats possibles, un de vuit bits entre 256 En un ordinador la precisió és limitada per la longitud de mot quan aquesta dita precisió simple és insuficient, se sol usar precisió doble o triple , que permet que un operand o resultat s’estengui per dos o tres mots
plataforma de joc
Electrònica i informàtica
Dispositiu de maquinari que permet executar videojocs, ja sigui de manera exclusiva o bé entre altres possibles funcions.