Resultats de la cerca

El seu principi de funcionament és el següent el comptador té un element mòbil per exemple, un disc fixat a un eix que gira a una velocitat proporcional a la potència que en aquell moment passa per la línia on és connectat si la potència no varia, el comptador girarà a velocitat fixa si la potència augmenta o disminueix, la velocitat augmentarà o disminuirà en la mateixa proporció Aquest element que gira té acoblat un comptavoltes anomenat integrador L’energia produïda, transmesa o consumida en un cert espai de temps T és el producte de la potència suposada constant per aquests temps T , o…

Nascuda Augusta Ada Byron, fou l’únic descendent legítim de George Gordon Noel Byron , tot i que no tingué pràcticament cap contacte amb el seu pare, el qual renuncià a la pàtria potestat Educada per la seva mare i de salut fràgil, rebé una bona formació en ciències i, especialment, en matemàtiques, matèria en la qual tingué com a mestre Augustus De Morgan , i en la qual ja destacà des de l’adolescència El 1835 es casà amb William King, baró i posteriorment comte de Lovelace, amb el qual tingué tres fills El 1833 conegué Charles Babbage , el qual concebé una màquina de calcular, mai…

En fragmentar un conjunt de dades, cadascun dels fragments generats ha de contenir la informació necessària per a poder recompondre el conjunt de dades inicials és per això que en fragmentar es requereix més espai d’emmagatzematge Un altre inconvenient de fragmentar les dades és que en la lectura calen molts més moviments dels capçals lectors per tal de recuperar els diversos fragments, i això repercuteix en un major temps d’accés L’avantatge, però, és que, amb les dades fragmentades, les unitats d’emmagatzematge necessàries són de magnitud menor i, per tant, es pot optimitzar l’ús de l’espai…

El 1876 arribà ja al sistema definitiu amb un aparell de cinc tecles capaç de formar 32 signes alfabètics distints El sistema Baudot fou aplicat el 1879 a la línia París-Lió, i el 1887 a la de París-Roma, per a la qual inventà un distribuïdor automàtic

El conjunt és dipositat en un tub o ampolla de vidre, muntat o incorporat en un òrgan basculant, la posició del qual determina l’estat de conducció o de blocatge És emprat especialment en ambients explosius o corrosius

És el circuit típic emprat per a rectificar corrent altern monofàsic i resulta preferible en la majoria de casos a la simple rectificació amb un sol díode, perquè permet d’obtenir un corrent rectificat més acostat al corrent continu, la qual cosa sempre simplifica el circuit de filtratge Té l’inconvenient, però, que necessita quatre díodes, la qual cosa motiva que hi hagi més caiguda de tensió i inevitablement més pèrdues, però actualment això no representa un problema gaire greu

És format per un tub de vidre a l’interior del qual hi ha una atmosfera gasosa constituïda per diversos gasos rars argó i neó a baixa pressió i una petita quantitat de mercuri Als extrems del tub hi ha els elèctrodes, proveïts d’uns filaments de tungstè amb òxids alcalinoterris Per a encendre el tub cal, en primer lloc, excitar els filaments i provocar la descàrrega mitjançant un encebador un cop iniciada aquesta, es manté sense necessitat dels filaments La descàrrega produeix una radiació ultraviolada, la qual, en incidir a les parets interiors del tub, dóna lloc a…

Aquest electròlit està emmagatzemat en un dipòsit des del qual s’alimenta el reactor La recàrrega és tan simple com afegir més electròlit i regenerar el que ja s’ha gastat en una reacció electroquímica reversible

A causa del poc dopatge de la zona i , la majoria del potencial aplicat al díode recau en aquesta regió, la qual dóna lloc a una característica intensitat-voltatge molt interessant, tant en el cas de polarització directa com en el cas de polarització inversa a baixes freqüències es comporta de forma similar a una junció p-n, però a altes freqüències es comporta com una resistència variable Per raó d’aquestes especials característiques, el díode pin té un gran nombre d’aplicacions, sobretot en circuits de microones

Són produïts per tempestes llunyanes, situades a 200 o 300 km de l’observador Sovint són anomenats llampecs de calor