Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
radiofreqüència
Electrònica i informàtica
Freqüència de les ones electromagnètiques emprades en radiocomunicacions.
Normalment són compreses entre 3 kHz i 300 000 MHz, i aquest interval ha estat distribuït en bandes segons un conveni internacional
bobina de xoc
Electrònica i informàtica
Inductància de valor elevat utilitzada als circuits de polarització dels subsistemes de radiofreqüència.
Serveix per a impedir el pas del senyal de radiofreqüència cap al circuit d’alimentació, tot permetent el pas del corrent continu de polarització
transformador amb línia de transmissió
Electrònica i informàtica
Transformador per sistemes d’alta freqüència, que aprofita les propietats de les línies de transmissió en marges de freqüències elevats de modificar la seva impedància d’entrada segons la llargada de la línia.
Consisteix en una línia de transmissió bifilar d’impedància característica igual al valor de la impedància de càrrega, enrotllada sobre un nucli de ferrita que actua com a xoc de radiofreqüència per aïllar la sortida de l’entrada És utilitzat com a transformador d’impedàncies en aplicacions de radiofreqüència
detector
Circuit detector de díode emprat com a desmodulador d’un senyal de radiofreqüència d’amplitud modulada
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu sensible als corrents elèctrics d’alta freqüència que permet de revelar la presència d’ones o d’oscil·lacions radioelèctriques i, eventualment, separar el senyal original que les modula per tal d’obtenir-ne les informacions útils.
Quan proporciona un component contínua proporcional a l’amplitud de l’oscillació sinusoidal que li és aplicada hom l’anomena detector líneal i quan la component contínua és sensiblement proporcional al quadrat de l’amplitud de l’oscillació sinusoidal que li és aplicada hom l’anomena detector quadràtic quan es tracta d’un dispositiu destinat a separar amb la mínima distorsió l’oscillació portadora i el senyal modulant combinats prèviament per una modulació hom l’anomena desmodulador Un tipus especial de detector és el detector de relació , emprat en FM ràdio i TV, que converteix les…
ressonador YIG
Electrònica i informàtica
Ressonador de ferrita d’un factor de qualitat molt alt i amb capacitat de sintonia en una amplada de banda d’algunes octaves a partir de la variació de la intensitat d’un camp magnètic estàtic de polarització.
És usat en oscilladors VCO i en filtres passa-banda de sintonia variable La majoria d’analitzadors d’espectre de RF radiofreqüència incorporen com a primer oscillador local un VCO basat en aquest ressonador
sensor autònom
Electrònica i informàtica
Sensor capaç de realitzar la seva funció de mesura i transmetre les dades sense estar connectat a cap altre equipament.
La transmissió de les dades es realitza mitjançant un sistema de comunicació sense fils, habitual per radiofreqüència Per alimentar el sensor s’utilitzen bateries o algun sistema de captació d’energia, com per exemple panells solars
terminal VSAT
Electrònica i informàtica
Equip terminal, emissor, receptor o emissor i receptor, d’una xarxa VSAT.
Comprèn una antena parabòlica, d’uns quants decímetres o metres de diàmetre sovint 1,8 m, un capçal de radiofreqüència i un equip de processament digital mòdem i subsistema de processament del senyal en banda de base, capaç de fer la interconnexió amb diverses menes de terminals d’usuari o de xarxes terrestres, per a veu, dades, fax o videoconferència
circulador
Electrònica i informàtica
Dispositiu passiu del tipus ferromagnètic, de tres o més accessos, usat en radioenllaços i sistemes on hi ha d’haver una connexió simultània entre una antena única i un emissor i receptor.
El seu principi de funcionament és el següent l’acció d’un camp magnètic estàtic, produït localment per un imant, fa que un senyal de radiofreqüència aplicat al port n es transmeti únicament cap al port n + 1 Operen en el marge d’1 a 40 GHz en circuits híbrids de microones, com a components de guia d’ones o com a blocs amb connectors d’entrada i de sortida
targeta intel·ligent
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic d’aspecte i mida d’una targeta de crèdit, o fins i tot més petit, que conté memòria no volàtil i que de vegades té també certa capacitat de procés que li permet implementar algorismes criptogràfics per tal d’accedir a les dades que conté.
És utilitzada conjuntament amb un lector especial que permet llegir-ne o canviar-ne les dades La comunicació entre la targeta i el lector es pot fer a través d’uns contactes de la targeta o bé per radiofreqüència Les dimensions físiques d’aquestes targetes, els protocols de comunicació i, en el seu cas, la disposició dels contactes estan normalitzats pels estàndards corresponents Entre les seves aplicacions destaquen els SIM per a telèfons mòbils, els controls d’accés, les targetes de crèdit, les targetes d’autorització per a accedir a serveis com la televisió de pagament, els…