Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
paginació
Electrònica i informàtica
Mètode de partició que parteix l’espai d’adreces en blocs d’idèntica magnitud.
L’avantatge de la paginació envers altres mètodes, com per exemple la segmentació, és la seva facilitat de gestió, però té l’inconvenient que les pàgines no reflecteixen l’estructura lògica de les dades de l’usuari, la qual cosa pot generar més fallades de pàgina de les necessàries o bé sobredimensionar l’ús de la memòria interna És per això que sovint s’empren mètodes de paginació mixta, com la segmentació paginada, que consisteix a partir la memòria en segments, que posteriorment seran dividits en pàgines
declaració
Electrònica i informàtica
Definició de cadascun dels elements, i dels seus atributs, que s’utilitzaran en l’execució d’un programa.
La funció de les declaracions és múltiple d’una banda documenten el programa i n'augmenten la llegibilitat de l’altra, donen informació al compilador o al muntador de com o on ha de cercar les dades A més, les declaracions permeten que en temps d’execució es puguin comprovar certs errors semàntics, que sovint reflecteixen errors de plantejament de la programació, els anomenats errors lògics Tot i això, alguns llenguatges de programació, no tipats o feblement tipats, permeten l’ús d’elements no definits Basic, C, mentre que els llenguatges fortament tipats exigeixen declaracions…
sensor d’escaneig transversal
Electrònica i informàtica
Sensor constituït per miralls rotatoris que reflecteixen la radiació del terreny a un únic detector o a un petit grup de detectors.
bloc d’adreces
Electrònica i informàtica
Conjunt d’adreces que queda determinat per un interval definit sobre l’espai d’adreces.
Cal tenir present que les transferències d’informació entre memòria interna i memòria externa mai no es realitzen en una cella de memòria, sinó que la transferència sempre afecta un bloc sencer d’adreces És per aquest motiu que, per minimitzar el nombre de transferències, sovint les ordres de transferència des de la memòria interna cap a la memòria externa en lloc de realitzar-se en el mateix moment es reflecteixen temporalment en una memòria coixí caché , i no es realitzen sobre la memòria externa fins que no hi ha més remei per exemple, quan cal fer un intercanvi de memòria d’…
pantalla

A dalt, estructura d’una pantalla de plasma de gas neó, alimentada amb corrent altern; a baix, pantalla alfanumèrica de cristall líquid de set segments
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet de visualitzar les imatges o les dades de sortida que subministra un sistema informàtic.
La pantalla més utilitzada en tots els sistemes de generació d’imatges és el tub de raigs catòdics, tot i que presenta certs inconvenients excessiva grossària i pes, fatiga visual, emissió radioactiva i estàtica, etc Un sistema alternatiu, és el de les pantalles planes o d' accés matricial , constituïdes bàsicament per una placa de base aïllant vidre, ceràmica, etc damunt la qual hi ha disposada una xarxa d’elèctrodes parallels files que travessen tota la placa, una superfície electroòptica on es forma la imatge i que canvia d’aspecte quan és sotmesa a un senyal elèctric apropiat i, finalment…
radar

Radar d’impulsos primari per a la circulació aèria, amb sincronització entre le moviment de l’antena i l’escombratge circular de la pantalla, que dóna la posició d’un avió com un punt lluminós
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transports
Aparell que permet de localitzar i identificar un objecte, tot avaluant-ne la distància, per mitjà d’ones radioelèctriques d’alta freqüència (microones).
Consisteix en un emissor molt potent que, emprant un tub electrònic apropiat generalment un magnetró, genera ones radioelèctriques molt curtes decimètriques o centimètriques i, per tant, que es reflecteixen amb facilitat, en forma d’impulsos Aquests són transmesos per una antena parabòlica altament direccional, que gira sobre el seu eix per mitjà d’un mecanisme sincronitzat Quan els impulsos troben un obstacle, són reflectits per aquest i captats per l’antena ara ja desconnectada de l’emissor, que els envia cap a un receptor, on són amplificats i aplicats a les plaques…
microona
Esquema de funcionament de les microones
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica l’espectre de freqüències de la qual és comprès entre 1 i 30 GHz, que correspon a unes longituds d’ona entre 1 i 30 cm, tot i que sovint també s’inclouen dins aquesta denominació ones amb freqüències més elevades.
Igual que les ones electromagnètiques de més baixa freqüència, les microones poden ésser generades mitjançant tubs de vuit o dispositius semiconductors les dificultats, però, que presenten quan hom vol assolir certs nivells de potència han donat lloc a la concepció de tubs especials com són els clistrons, els magnetrons, els oscilladors d’ona progressiva, etc Això no obstant, l’evolució constant dels dispositius actius d’estat sòlid i la introducció de nous semiconductors com l’arsenur de galli GaAs i el fosfur d’indi InP han fet progressar la tècnica i l’aplicació de les microones Així, a la…
Informàtica 2012
Electrònica i informàtica
A més de ser l'any del centenari del naixement d'un dels pares de la informàtica i la intelligència artificial, Alan Turing, l'any 2012 va portar prou novetats més o menys esperades nous sistemes operatius Windows 8 de Microsoft, noves versions del més famós dels populars telèfons intelligents iPhone 5, noves versions de consoles de joc la Wii U de Nintendo i, també, l'atenció creixent per la informàtica verda green computing , fins i tot en l'àmbit dels grans superordinadors com el MinoTauro del BSC-CNS de Barcelona En un altre àmbit de coses, cal esmentar la sorpresa del tancament, per l'…