Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
impuls
Electrònica i informàtica
Senyal elèctric de durada molt breu i de forma normalment rectangular, de manera que presenta un augment, seguit d’una disminució brusca del seu valor.
Sovint es repeteix a una freqüència determinada
cicle d’accés a memòria
Electrònica i informàtica
Període en què es repeteix la seqüència d’operacions que componen la transferència de dades entre la memòria i l’exterior.
Aquestes operacions solen ésser, per exemple determinació de l’adreça de les dades, recerca de la posició corresponent, estat d’espera fins que aquesta posició quedi lliure, lectura de les dades i la seva tramesa al lloc de destinació, reescriptura després d’una lectura destructiva, etc La brevetat relativa d’un cicle de memòria mesurada pel seu temps d’accés és un factor fonamental en la determinació de la velocitat d’un ordinador, ja que imposa un límit superior a la freqüència amb què hom pot fer referència a la memòria
repetibilitat
Electrònica i informàtica
Grau en què es poden reproduir els resultats obtinguts en un mesurament quan es repeteix en condicions idèntiques i en un interval de temps curt.
unitat de control
Electrònica i informàtica
Part del maquinari d’un ordinador que, quan rep una instrucció completa, la interpreta i activa els circuits corresponents per executar-la; també pot dirigir l’ordre i la successió temporal de diverses operacions.
Tot perifèric, o grup de perifèrics, en requereix una, i és considerada una de les parts de la unitat central Essencialment, realitza les funcions de seleccionar les instruccions de la memòria central i l’activació de la unitat aritmètica, per realitzar les operacions especificades En primer lloc la unitat de control selecciona una instrucció de la memòria i l’emmagatzema en un dels seus registres on és descodificada per tal d’esbrinar l’operació aritmètica o lògica que hom ha de realitzar, i també les posicions de la memòria que han d’intervenir aleshores la instrucció és executada i…
fotomultiplicador
Esquema bàsic d’un fotomultiplicador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic emprat per a detectar i mesurar un petit flux de fotons.
Es basa en l’efecte fotoelèctric i fou ideat per W Zworykin el 1936 Consta d’un fotocàtode i d’un multiplicador d’electrons compost de diversos dínodes i d’un ànode Tot el sistema treballa en el buit per tal d’evitar les pèrdues d’electrons per collisions amb els àtoms Els electrons inicialment emesos pel fotocàtode són accelerats pel camp elèctric que hi ha entre aquell i el primer dínode, sobre el qual incideixen tot provocant l’emissió d’un nombre més elevat d’electrons Aquests són successivament accelerats pel camp elèctric que hi ha entre dínode i dínode, talment que es repeteix en cada…