Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
ruptura
Electrònica i informàtica
Interrupció d’un corrent elèctric per obertura del circuit.
La ruptura produeix sempre efectes perjudicials extracorrent, sobretensió, etc, i per això cal disposar d’elements auxiliars de protecció interruptor
extracorrent
Electrònica i informàtica
Corrent induït molt breu que es manifesta en obrir i en tancar un circuit per efecte de l’autoinducció.
És anomenat de ruptura o de tancament , respectivament
espinteròmetre
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per dues esferes metàl·liques suportades per uns braços connectats als pols d’un generador de tensió, les quals poden ésser separades gradualment.
Permet de determinar la distància màxima a què pot saltar la guspira, per la qual cosa és emprat per a mesurar tensions de ruptura
autoinducció
Electrònica i informàtica
Inducció electromagnètica produïda en un circuit per les variacions del corrent que hi circula.
L’autoinducció d’un circuit o d’un dispositiu determinat és donada pel coeficient d’autoinducció , anomenat correntment inductància Si pel circuit circula un corrent i , apareix una força electromotriu E , que val E = - L di/dt , on L és el coeficient d’autoinducció En el cas de corrent continu, l’autoinducció fa que es produeixi un corrent al tancament i a la ruptura del circuit, anomenat extracorrent En el cas de corrent altern, per efecte de l’autoinducció, el corrent que circula és inferior al produït per la resistència òhmica, i per això la resistència aparent o…
interruptor

Dos tipus d’interruptor: basculant d’ús domèstic (a dalt), i d’alta tensió en bany d’oli (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit elèctric.
Essencialment consta de dos contactes o més que poden connectar-se i desconnectar-se mitjançant un dispositiu mecànic adequat En obrir un interruptor en funcionament es forma una guspira que podria transformar-se en un arc que destruiria els contactes per a evitar-ho cal recórrer a diversos procediments augmentar la distància entre els contactes, fer la interrupció a una gran velocitat o en diversos punts alhora, o bé disposar d’elements auxiliars que facilitin l’extinció de l’arc, en el bufament mitjançant banyes , fent que la guspira tingui lloc dins una xemeneia de tir, o mitjançant un…
contactor

Principi de funcionament d’un contacto r; A, armadura fixa; MA, armadura mòbil; B, bobina; M, molles; CF, contactes fixos; CM, contactes mòbils; I, corrent elèctric
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Interruptor que es tanca per la força d’un electroimant.
El contactor es compon essencialment d’un electroimant la part mòbil del qual porta o comanda un joc de contactes elèctrics Quan passa corrent per la bobina de l’electroimant es crea un camp magnètic a l’armadura, que atreu una peça mòbil de manera que, en moure's, tanca els contactes elèctrics Mentre passa corrent per la bobina els contactes es mantenen tancats, però quan s’interromp, desapareix el camp magnètic, la part mòbil torna a separar-se per la força d’unes molles i els contactes elèctrics s’obren El contactor, doncs, pot ésser comandat tancar o obrir a distància, enviant o…
microona
Esquema de funcionament de les microones
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica l’espectre de freqüències de la qual és comprès entre 1 i 30 GHz, que correspon a unes longituds d’ona entre 1 i 30 cm, tot i que sovint també s’inclouen dins aquesta denominació ones amb freqüències més elevades.
Igual que les ones electromagnètiques de més baixa freqüència, les microones poden ésser generades mitjançant tubs de vuit o dispositius semiconductors les dificultats, però, que presenten quan hom vol assolir certs nivells de potència han donat lloc a la concepció de tubs especials com són els clistrons, els magnetrons, els oscilladors d’ona progressiva, etc Això no obstant, l’evolució constant dels dispositius actius d’estat sòlid i la introducció de nous semiconductors com l’arsenur de galli GaAs i el fosfur d’indi InP han fet progressar la tècnica i l’aplicació de les microones Així, a la…
fotodetector
Electrònica i informàtica
Dispositiu semiconductor utilitzat per a convertir energia lluminosa en energia elèctrica.
Els fotodetectors són molt importants en sistemes de comunicació per fibra òptica, on operen en la regió de l’infraroig proper 0,8 a 1,6 μm de longitud d’ona En aquests sistemes, llur missió és la desmodulació de senyals òptics, és a dir, la conversió en senyals elèctrics, que més tard són amplificats i finalment processats Per aquestes aplicacions els fotodetectors han de tenir característiques molt rigoroses, com ara alta sensibilitat en les longituds d’ona en què treballa el sistema, gran velocitat de resposta i mínim soroll, i han de poder funcionar amb petites intensitats de corrent i…
ordinador
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica que accepta la informació que hom li subministra segons una forma preestablerta.
La tracta d’acord amb un conjunt d’instruccions programa, escrites en un llenguatge adient i enregistrades en una memòria, i en dóna els resultats, també segons una forma preestablerta, sia en forma de dades o com un senyal que permet el control automàtic d’una màquina o procés El més usual dels ordinadors és el digital abans també conegut com a calculador digital que pot processar grans quantitats d’informació i realitzar operacions aritmètiques i lògiques a una gran velocitat El funcionament de l’ordinador digital és basat en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica…
electricitat
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia l’electricitat.
Concepte i aplicacions de l’electricitat Hom considera que els fenòmens elèctrics són deguts a l’existència de les càrregues elèctriques , les partícules constitutives de la matèria L’explicació dels fenòmens elèctrics d’un cos radica, en definitiva, en l’estat dels seus àtoms Un àtom és en estat neutre, és a dir, no presenta activitat elèctrica, quan el nombre d’electrons càrrega negativa coincideix amb el nombre de protons càrrega positiva Experimentalment hom ha comprovat que hi ha dos tipus d’estat elèctric l’estat positiu, degut a un defecte d’electrons en els àtoms constitutius del cos…