Resultats de la cerca

Les cintes magnètiques en són un cas típic

Generalment és constituït per un circuit integrat típic, de manera que hi ha un controlador per a cada funció concreta els bàsics són el controlador de vídeo o de pantalla, el d’impressió i els controladors dels dispositius de memòria externa disc dur, disquet, CD-ROM, etc

Els dimonis sorgiren en els entorns UNIX com un mecanisme per a automatitzar certes tasques repetitives, i fer tot el procés transparent a l’usuari Un cas típic de dimoni és el procés encarregat de la transmissió i recepció dels missatges electrònics, que està sempre preparat per a rebre un nou missatge

Hom parla d’homostructura quan el dispositiu és compost tot ell pel mateix element, i d’heterostructura quan és compost de diferents elements o dels mateixos elements amb diferent composició estequiomètrica Un exemple típic d’aquest darrer cas són les heterojuncions de composts ternaris arsenur de galli alumini, fosfur arsenur de galli, etc, utilitzades a díodes LED i làser, etc

És el circuit típic emprat per a rectificar corrent altern monofàsic i resulta preferible en la majoria de casos a la simple rectificació amb un sol díode, perquè permet d’obtenir un corrent rectificat més acostat al corrent continu, la qual cosa sempre simplifica el circuit de filtratge Té l’inconvenient, però, que necessita quatre díodes, la qual cosa motiva que hi hagi més caiguda de tensió i inevitablement més pèrdues, però actualment això no representa un problema gaire greu

Un cas típic de sobrecàrrega és l’excés d’usuaris o tasques dins del sistema En aquest cas, i per tal que tothom tingui accés al processador, el planificador contínuament està intercanviant l’ús del processador entre les diferents tasques Això fa que el distribuïdor constantment realitzi canvis de context La sobrecàrrega succeeix quan el sistema empra gairebé tot el temps intercanviant els contexts, i ben poc temps en l’execució de les tasques d’usuari Pel que fa a aquest, la sobrecàrrega es manifesta en un temps de resposta del sistema excessivament elevat, sovint fins i tot amb…

La selecció d’una determinada encapsulació depèn de la mida del circuit, del nombre de connexions, de la dissipació de calor i de l’ambient extern on ha de treballar el circuit Hi ha tres tipus bàsics d’encapsulacions, la metàllica, la ceràmica i la plàstica, la funció més important de les quals és de prevenir que la temperatura interna del circuit no assoleixi nivells que el facin inoperant Per a un transistor bipolar típic, aquesta temperatura és aproximadament d’uns 350°C L’encapsulació metàllica presenta una millor transferència de calor, però és més cara Per a aplicacions comercials hom…

El cas més típic és el dels operadors que prenen el seu significat en funció dels tipus dels seus arguments per exemple, x + y representa una suma d’enters o de reals, o fins i tot una concatenació de cadenes, en funció del tipus de x i de y De fet, la sobrecàrrega es pot veure com la possibilitat d’usar el mateix nom per a diferents entitats, sempre que el context aporti suficient informació que en llevi l’ambigüitat La sobrecàrrega, juntament amb el polimorfisme, l’herència i l’encapsulació, és una de les característiques principals de l’orientació a objectes La sobrecàrrega acostuma a…

Un exemple de concurrència pot ser la realització d’una cerca per múltiples condicions sobre una mateixa base de dades en lloc de realitzar una cerca rere l’altra, el sistema decideix fer una sola cerca amb una condició múltiple L’ús de la concurrència pot significar que les diverses tasques o processos que s’estan desenvolupant hagin de compartir un mateix recurs en aquest cas, el recurs s’usa de forma alternativa entre les diferents tasques o processos, de tal manera que en cada instant de temps és usat per un únic procés, tot i que en un mateix interval l’usen diversos processos Un exemple…

Es tracta d’una especialització del concepte general d’agent la tasca a realitzar és la cerca d’informació, basada en un conjunt de regles heurístiques que informen de la bondat de la informació trobada amb relació la informació desitjada L’usuari defineix els paràmetres de la cerca abans de llançar executar l’agent un cop aquest troba informació que quadra amb els paràmetres donats, avisa l’usuari bé donant-li la informació trobada, bé indicant-li la seva situació i continua la seva tasca de cerca La utilitat dels agents queda palesa en entorns d’informació dinàmica, com internet o els bancs…