Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
imatge
Electrònica i informàtica
Comunicació
En els sistemes de televisió, àrea total explorada pel feix d’electrons en els tubs analitzadors i en els raigs catòdics.
Comprèn un nombre determinat de trames que depèn dels tipus d’entrellaçament emprat correntment, una imatge té dues trames
VLAN
Electrònica i informàtica
Xarxa lògica que comparteix una mateixa xarxa física, típicament Ethernet, la tecnologia més emprada en entorns LAN.
Les VLAN permeten la separació del tràfic per eficiència i seguretat, reutilitzant els mateixos elements de commutació A nivell funcional, es configuren als commutadors i operen a nivell d’enllaç en el model OSI L’assignació de dispositius a VLAN es fa per assignació de ports als commutadors, segons l’adreça MAC o en funció dels protocols emprats, entre d’altres Cada VLAN se sol identificar amb un número, té un domini de difusió broadcast diferent i se sol correspondre a una subxarxa a nivell IP El trànsit d’una VLAN no és visible des d’una altra VLAN Per interconnectar dispositius a…
mètode d’accés
Electrònica i informàtica
Conjunt de mòduls que permeten accedir a un fitxer segons una modalitat d’accés determinada.
Els mètodes d’accés són una part fonamental del programari d’un ordinador que li permeten comunicar-se eficaçment amb l’exterior i organitzar coherentment el seu espai de dades fitxers, formats, etc El mètode o protocol d’accés fa eficient la capacitat del medi de transmissió com a canal d’accés múltiple i, en particular, evita o redueix al mínim les collisions entre trames paquets d’informació enviats simultàniament per dos o més emissors Hi ha dos tipus bàsics de mètodes per a fer-ho, tots dos inspirats en els protocols ALOHA per a transmetre dades per ràdio, ideats els anys setanta a la…
model OSI
Electrònica i informàtica
Model internacional de referència per a la interconnexió de sistemes teleinformàtics heterogenis.
Establert per l’ISO, a partir d’un estudi començat el 1977, respongué a la necessitat de regular la proliferació de solucions tècniques, sovint incompatibles les unes amb les altres, i d’afavorir l’aparició de sistemes heterogenis oberts, és a dir, capaços d’establir comunicació mútua El model proposa de delimitar en set nivells o capes els diversos elements i funcions, relatius al maquinari i al programari, que intervenen en una comunicació teleinformàtica, i defineix també un conjunt simple de relacions entre els diferents nivells Les set capes o nivells són primera, la física s’ocupa d’…
entrellaçament
Electrònica i informàtica
Comunicació
Mètode d’exploració, emprat en televisió, consistent en la descomposició d’una imatge completa en dues trames amb llurs línies entrellaçades.
A la primera trama són explorades les línies imparelles 1, 3, 5, 7, etc, i a la segona, les parelles 2, 4, 6, etc D’aquesta manera l’efecte de parpelleig és reduït notablement televisió
Bluetooth
Electrònica i informàtica
Tecnologia que permet la interconnexió d’ordinadors amb perifèrics via ràdio. Addicionalment, permet formar petites xarxes (anomenades picoxarxes) per a transmetre veu i dades.
Els impulsors de Bluetooth, l’any 1998, foren importants empreses de comunicacions, com ara Ericsson, Nokia, IBM, Toshiba, Intel, 3COM, Motorola, entre d’altres Si bé la primera intenció era fabricar uns integrats circuit integrat que, via ràdio, permetessin eliminar cables en les interconnexions entre ordinadors, impressores, teclats i altres terminals, finalment la tecnologia acabà essent capaç d’implementar xarxes locals, basades en circuits integrats específics i interconnectades entre si Cada xarxa suporta fins a 7 unions amb altres picoxarxes, i permet transmissions de veu i dades a…
camp
Electrònica i informàtica
Comunicació
Cadascuna de les dues parts, també anomenades trames o semiimatges, en què hom divideix les imatges de televisió, per tal de doblar la freqüència d’exploració en el receptor i reduir l’efecte de parpelleig en l’espectador ( entrellaçament
).
televisió

Esquema d’un sistema de televisió, i el senyal codificat
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons per mitjà d’ones electromagnètiques o bé de cables.
A l’emissora, les imatges a transmetre són convertides en senyals elèctrics mitjançant la càmera de televisió, la qual, proveïda del tub analitzador adequat, fa l’ exploració de la imatge El senyal corresponent a la imatge, anomenat senyal de vídeo , és transmès juntament amb el de so o senyal d’àudio , dins un canal determinat, mitjançant dues portadores d’imatge i de so, respectivament d’una freqüència molt elevada VHF o UHF Aquestes dues informacions són rebudes al receptor, que s’encarrega de restituir la imatge en el tub i el so per mitjà dels circuits adequats Hi ha diversos sistemes de…