Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Xarxa acadèmica i d’investigació europea
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica creada per a interconnectar universitats i centres de recerca europeus i de zones properes a l’Àfrica i l’Orient Mitjà.
Començà a funcionar el 1984 i està integrada en la xarxa Bitnet , que és el seu equivalent nord-americà, i per això se sol parlar de la xarxa Earn/Bitnet Té passarelles que li permeten la interconnexió amb altres xarxes, com ara la xarxa Iris d’universitats espanyoles o internet
Open Software Foundation
Electrònica i informàtica
Organització, sense ànim de lucre, fundada per Digital Equipment Corporation i sis grans companyies més (entre les quals hi ha IBM).
La seva finalitat és desenvolupar un conjunt d’especificacions per a un entorn de programari de lliure distribució, i per a la certificació dels programaris que respectin aquestes especificacions La pertinença a la fundació i l’obtenció de certificats són obertes a totes les companyies de maquinari i programari, usuaris, universitats i centres de recerca
MATrix LABoratory
Electrònica i informàtica
Programari d’aplicacions matemàtiques i d’enginyeria que comercialitza l’empresa nord-americana Mathworks.
Té l’origen en un programari docent que fou desenvolupat al final dels anys setanta a la Universitat de New Mexico De llavors ençà ha estat molt utilitzat en universitats i centres de recerca de tot el món S'estructura en un nucli bàsic al qual es poden anar afegint complements específics, anomenats Toolbox , per a les diverses aplicacions
Bitnet
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica orientada principalment a institucions universitàries i governamentals.
És una de les xarxes d’ordinadors més antigues i amples, usada per universitats d’arreu del món La versió Bitnet II és utilitzada per les xarxes internet per a la transmissió de fitxers, missatges i correu electrònic Aquesta xarxa nasqué l’any 1981 com una connexió entre la Universitat de Yale i la de Nova York, i l’any 1986 s’oficialitzà en documents escrits L’any 2000 Bitnet unia ordinadors de 1 400 organitzacions repartides en 2 271 nodes de connexió entre 49 països La xarxa Bitnet es basa en el protocol de comunicacions NJE d’IBM El servidor de correu Listserv, molt emprat a…
big data
Electrònica i informàtica
Conjunt de dades que, pel seu enorme volum, han de ser processades per mitjà de les modernes tecnologies de la informació i la comunicació, ja que ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals.
El processament de les dades massives inclou, entre d’altres, operacions com l’emmagatzematge, la classificació, l’anàlisi, el filtratge, la transferència, la visualització, etc, i, a través de la mineria de dades basada en tècniques estadístiques i algoritmes hom les converteix en informació significativa L’enorme volum de dades generat és el resultat de les mateixes noves tecnologies de la informació i la comunicació internet, ordinadors, mòbils etc, amb el seu programari associat L’obtenció i el processament de les dades massives prové sobretot de grans organitzacions, tant públiques com…
Advanced Research Projects Agency Network
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica desenvolupada pel departament de defensa dels Estats Units d’América per a projectes de recerca avançada.
No segueix estrictament el model OSI, ja que es desenvolupà una dècada abans que aquest model Quan Arpanet s’uní a altres xarxes generà internet La creació d’aquesta xarxa data de l’any 1957 i fou una reacció al llançament, per part de l’antiga Unió Soviètica, de l’Sputnik Quan l’any 1962 JCRLicklider passà a ser-ne el responsable de les tasques de comandament i control, es contactà amb els principals centres acadèmics en computació i es creà una primera xarxa, poc interactiva al començament L’any 1968 es crearen els primers protocols i s’anà estructurant la xarxa en subxarxes, tot millorant-…
Mateo Valero Cortés
Electrònica i informàtica
Enginyer.
Director des de la seva creació 2004 del Centre de Supercomputació de Barcelona a la Universitat Politècnica de Cataluya UPC, del qual forma part el Mare Nostrum, un dels superordinadors més potents d'Europa, és enginyer superior de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Madrid 1974 i doctorat per la UPC 1980, d’on n'és professor des del 1974 i catedràtic del Departament d’Arquitectura de Computadors, des del 1983 Ha estat nomenat doctor honoris causa per les universitats de Belgrad 2008, Tecnològica de Chalmers 2008, Las Palmas de Gran Canària 2009 i Saragossa 2011…
Roderic Guigó i Serra

Roderic Guigó i Serra
© Arx. R. Gugió
Ecologia
Electrònica i informàtica
Biòleg computacional.
Obtingué el doctorat el 1988 en ecologia evolutiva per la Universitat de Barcelona Feu estades postdoctorals amb el Dr Temple F Smith a les universitats de Harvard i Boston 1988-92, i amb el Dr James W Fickett a Los Alamos National Laboratory de Nou Mèxic 1992-93 El 1994 s’incorporà a l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques de Barcelona Des del 2002 coordina el programa de Bioinformàtica i Genòmica al Centre de Regulació Genòmica CRG, on lidera el grup de recerca de Biologia Computacional del Processament d’RNA També és catedràtic de bioinformàtica de la Universitat…
Ingrid Daubechies
Electrònica i informàtica
Física i matemàtica belga nacionalitzada nord-americana.
Graduada en física per la Universitat Lliure de Brusselles 1975, on es doctorà en física teòrica 1980, fou professora en aquesta mateixa universitat fins el 1987, quan s’incorporà al Centre d’Investigació Matemàtica d’AT&T Bell Laboratories de Nova Jersey Estats Units Professora al departament de matemàtiques de la Universitat de Rutgers 1991-94, aquest any deixà AT&T per ocupar una càtedra de matemàtiques de la Universitat de Princeton 1994-2001 Des d’aquest any és catedràtica a la Universitat de Duke Carolina del Nord El 1996 es nacionalitzà nord-americana La seva principal…
UNIX
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu ideat per Bell Laboratories cap a l’any 1969.
Hom ha establert una estructura jeràrquica de fitxers, que són agrupats en directoris i subdirectoris, els quals formen un arbre amb una arrel única En UNIX, un directori és un fitxer més que conté informació sobre els fitxers restants i pot ésser creat fàcilment per l’usuari, el qual pot, així, agrupar fitxers lògicament El tipus de fitxer UNIX és únic i consisteix en una seqüència de bytes això dóna flexibilitat al sistema, ja que aquest pot contenir totes les dades que l’usuari hi vulgui introduir Hom protegeix els fitxers i directoris assignant-los un codi binari Ja des de l’inici, UNIX…