Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
memòria real
Electrònica i informàtica
Memòria principal, quan hom usa memòria virtual.
privacitat
Electrònica i informàtica
Habilitat d’un individu de controlar quina informació es recull sobre ell, com s’usa, qui l’usa i amb quin propòsit.
La confidencialitat de les dades és condició necessària però no suficient per a garantir la privadesa
protecció de dades
Electrònica i informàtica
Implementació de les tècniques de gestió o dels mitjans tecnològics apropiats per a evitar accessos i manipulacions no autoritzades sobre un conjunt de dades.
La protecció de còpia impedeix a tot usuari no autoritzat la còpia o duplicació de les dades es tracta d’un mecanisme emprat sovint per a la protecció dels programaris comercials, per a evitar que a partir d’una còpia legal del programari se’n puguin generar de pirates La protecció d’accés impedeix a tot usuari no autoritzat l’accés a les dades, sigui per consultar-les o modificar-les s’usa per a assegurar, per exemple, que les dades privades referents a una persona només siguin emprades per qui aquesta ha autoritzat La protecció de modificació permet la consulta de les dades, però n’impedeix…
perifèric
Electrònica i informàtica
Dispositiu component de l’equip perifèric
.
En general, aquest terme s’usa en el sentit restringit de perifèric local , per oposició a qualsevol perifèric remot normalment anomenat terminal
IPA
Electrònica i informàtica
Entorn estàndard per al desenvolupament d’aplicacions.
L’ús d’una IPA facilita el treball del desenvolupament de programari El primer ordinador que usà aquest concepte fou l’Apple Macintosh
paquet
Electrònica i informàtica
Conjunt de programes o utilitats que poden interactuar entre ells i que generalment tenen un entorn de treball (o interfície d’usuari) comú o similar.
Sovint s’usa l’adjectiu integrat per a indicar que, a part de l’entorn, els programes o utilitats que constitueixen el paquet també poden compartir les dades que manipulen
llenguatge estructurat d’interrogació
Electrònica i informàtica
Llenguatge de definició i interrogació de dades en bases de dades relacionals, reconegut com a estàndard per l’ISO.
Sovint l’SQL s’usa com a interfície entre les aplicacions de l’usuari, considerades clients de l’SQL, i les bases de dades, que actuen com a servidores SQL
etiqueta
Electrònica i informàtica
Nom lògic donat a un dispositiu d’un sistema informàtic.
L’etiqueta s’usa per a facilitar la interfície amb l’usuari és més simple i entenedor, per exemple, parlar del ‘disc dur’ que del dispositiu ‘G ' o per a referenciar els dispositius dins dels programes
apuntador làser
Electrònica i informàtica
Dispositiu que aprofita la gran direccionalitat del làser per a enfocar un punt de llum sobre allò que es vol assenyalar i que generalment s’utilitza en substitució dels apuntadors convencionals en les presentacions o a la docència.
Cal anar amb compte especialment de no apuntar als ulls pel risc de produir danys irreversibles a la retina No obstant això, si l’ull és apuntat accidentalment pel làser durant un curt espai de temps els efectes generalment es limiten a problemes o pèrdua de visió temporals Els apuntadors làser també es fan servir en posicionaments i mesures de precisió, com és el cas de determinat armament que els usa per a apuntar l’objectiu
indentació
Electrònica i informàtica
Acció d’endinsar els marges d’un paràgraf, de tal manera que la seva amplada disminueixi.
La indentació més habitual és la del marge esquerre s’usa sobretot per a distingir els exemples del cos del text la indentació d’ambdós marges també és d’ús habitual, per exemple, per a introduir cites llargues Per extensió, es parla d’indentació negativa quan els marges d’un paràgraf es modifiquen de tal manera que la seva amplada augmenta, per exemple, per a fer un encapçalament Cal no confondre la indentació amb la sagnia la sagnia només modifica l’alineació esquerra de la primera línia del paràgraf amb relació als marges d’aquest