Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
memòria real
Electrònica i informàtica
Memòria principal, quan hom usa memòria virtual.
privacitat
Electrònica i informàtica
Habilitat d’un individu de controlar quina informació es recull sobre ell, com s’usa, qui l’usa i amb quin propòsit.
La confidencialitat de les dades és condició necessària però no suficient per a garantir la privadesa
perifèric
Electrònica i informàtica
Dispositiu component de l’equip perifèric
.
En general, aquest terme s’usa en el sentit restringit de perifèric local , per oposició a qualsevol perifèric remot normalment anomenat terminal
protecció de dades
Electrònica i informàtica
Implementació de les tècniques de gestió o dels mitjans tecnològics apropiats per a evitar accessos i manipulacions no autoritzades sobre un conjunt de dades.
La protecció de còpia impedeix a tot usuari no autoritzat la còpia o duplicació de les dades es tracta d’un mecanisme emprat sovint per a la protecció dels programaris comercials, per a evitar que a partir d’una còpia legal del programari se’n puguin generar de pirates La protecció d’accés impedeix a tot usuari no autoritzat l’accés a les dades, sigui per consultar-les o modificar-les s’usa per a assegurar, per exemple, que les dades privades referents a una persona només siguin emprades per qui aquesta ha autoritzat La protecció de modificació permet la consulta de les dades,…
IPA
Electrònica i informàtica
Entorn estàndard per al desenvolupament d’aplicacions.
L’ús d’una IPA facilita el treball del desenvolupament de programari El primer ordinador que usà aquest concepte fou l’Apple Macintosh
llenguatge estructurat d’interrogació
Electrònica i informàtica
Llenguatge de definició i interrogació de dades en bases de dades relacionals, reconegut com a estàndard per l’ISO.
Sovint l’SQL s’usa com a interfície entre les aplicacions de l’usuari, considerades clients de l’SQL, i les bases de dades, que actuen com a servidores SQL
paquet
Electrònica i informàtica
Conjunt de programes o utilitats que poden interactuar entre ells i que generalment tenen un entorn de treball (o interfície d’usuari) comú o similar.
Sovint s’usa l’adjectiu integrat per a indicar que, a part de l’entorn, els programes o utilitats que constitueixen el paquet també poden compartir les dades que manipulen
etiqueta
Electrònica i informàtica
Nom lògic donat a un dispositiu d’un sistema informàtic.
L’etiqueta s’usa per a facilitar la interfície amb l’usuari és més simple i entenedor, per exemple, parlar del ‘disc dur’ que del dispositiu ‘G ' o per a referenciar els dispositius dins dels programes
apuntador làser
Electrònica i informàtica
Dispositiu que aprofita la gran direccionalitat del làser per a enfocar un punt de llum sobre allò que es vol assenyalar i que generalment s’utilitza en substitució dels apuntadors convencionals en les presentacions o a la docència.
Cal anar amb compte especialment de no apuntar als ulls pel risc de produir danys irreversibles a la retina No obstant això, si l’ull és apuntat accidentalment pel làser durant un curt espai de temps els efectes generalment es limiten a problemes o pèrdua de visió temporals Els apuntadors làser també es fan servir en posicionaments i mesures de precisió, com és el cas de determinat armament que els usa per a apuntar l’objectiu
indentació
Electrònica i informàtica
Acció d’endinsar els marges d’un paràgraf, de tal manera que la seva amplada disminueixi.
La indentació més habitual és la del marge esquerre s’usa sobretot per a distingir els exemples del cos del text la indentació d’ambdós marges també és d’ús habitual, per exemple, per a introduir cites llargues Per extensió, es parla d’indentació negativa quan els marges d’un paràgraf es modifiquen de tal manera que la seva amplada augmenta, per exemple, per a fer un encapçalament Cal no confondre la indentació amb la sagnia la sagnia només modifica l’alineació esquerra de la primera línia del paràgraf amb relació als marges d’aquest