Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Bāb
Islamisme
Nom adoptat per Mīrzā ‘Alī Muḥammad, fundador del babisme.
Fill d’un comerciant acomodat, fou primerament adepte de la secta islàmica šayḫī , també de filiació xiïta Quan morí el cap šayḫī , Kāẓim Mīrzā ‘Alī Muḥammad fou un dels dos pretendents a la successió Seguit per molt pocs deixebles, se separà del grup inicial i es proclamà 1844 Bāb al-Dīn ‘porta de la fe’ Les doctrines propugnades pel babisme provocaren llur enfrontament amb les autoritats iranianes Aviat la predicació dels propagandistes, cada vegada més nombrosos, del Bāb fou motiu de desordres polítics, especialment a Māzandarān i a Zanjān 1849 Finalment el 8 de juliol de 1850 el Bāb fou…
cafre
Etnologia
Nom d’origen àrab (Kāafir, ‘infidel’), aplicat dins l’islam als no musulmans.
Fou adoptat pels europeus per a designar els pobles de llengua bantú de l’Àfrica sud-oriental, especialment els pertanyents al grup nguni
ǧinn
Islamisme
Ésser corporal format de flames o de vapor, dotat d’intel·ligència i de sexe i imperceptible als sentits.
D’origen preislàmic, la seva existència fou acceptada per l’Alcorà, a partir del qual són bons o dolents, segons que hagin adoptat la fe musulmana o no
vepse | vepsa
Etnologia
Individu d’un poble del grup finès que habita entre la riba occidental del llac Onega i els rius Svir’ i Ojat’, al SW del llac Ladoga, a la República de Carèlia (Rússia).
Hom estima la seva població en uns 200000 individus Tot i que conserven en el folklore i en les creences reminiscències de l’antiga cultura finesa, han adoptat el sistema de vida de llurs veïns russos
tenda
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental establert a la part alta del riu Senegal i al NE de Guinea.
Conreadors sedentaris de tipus paleonègrid, conserven molts aspectes arcaics en llur cultura alguns, però, han adoptat l’islamisme i la cria de bous Juntament amb els bassaris i els konos, constitueixen una illa lingüística semibantú enmig d’una població de llengua malinke i fulbe
batjau
Etnologia
Individu d’un poble protoindonesi del grup orang-laut
.
Els batjaus 1 425 individus el 1963 recorren en llurs barques-habitatge les costes nord-orientals de Borneo i les de les illes Sulu i Cèlebes Algunes tribus al nord de Kota Kinabalu són conreadores d’arròs, sedentàries i han adoptat la religió musulmana
bosnià | bosniana
Etnologia
Individu d’un poble eslau del sud (uns dos milions d’individus, aproximadament) que viu sobretot a la part central de Bòsnia, i que es diferencia dels seus veïns, serbis ortodoxos i croats catòlics, principalment per l’arrelament històric en la religió musulmana.
Modernament molts bosnians han adoptat la religió catòlica Parlen una variant de vocalització en i del dialecte žtokavački del serbocroat Tant en l’arquitectura, en la tècnica del teixit i dels ornaments, com en moltes de llurs manifestacions culturals, són evidents les influències d’origen turc
tipi
Tipi
© Lanae Christenson | Dreamstime.com
Etnologia
Tenda de forma cònica, formada per una carcassa de pals de fusta (de 4 a 6 m d’alçària) clavats a terra al voltant d’un punt central i lligats gairebé a la part superior, coberts de pells de búfal pintades amb motius animalístics, usada per algunes tribus índies de les grans praderies centrals dels EUA.
Hom ha cregut que era l’habitatge tradicional de tots els indis nord-americans, bé que només fou adoptat per unes quantes tribus, que, arran de la introducció del cavall al principi del segle XVIII, abandonaren la vida sedentària per a dedicar-se al nomadisme rere els búfals
txam
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida que viu al centre del Vietnam i a Cambodja descendent de les tribus malaiopolinèsies, molt influïdes per la civilització índia, que fundaren el regne de Txampa
.
Al Vietnam —n'hi ha uns 160 000, gairebé tots assimilats a la població autòctona—, conreen arròs i practiquen el comerç A Cambodja —n'hi ha uns 100 000— han adoptat l’islamisme dels malais, bé que conserven trets originals, com el predomini de l’oncle matern La llengua txam pertany al grup de llengües monkhmer
edo
Etnologia
Individu d’un poble de raça melanoafricana, també anomenat bini, estès pel sud de Nigèria.
Els edos, eminentment agrícoles, es dediquen també a la ramaderia i la pesca Molts d’ells han adoptat l’islamisme i el cristianisme, per bé que subsisteixen nombroses pràctiques i creences animistes Practiquen la poligínia, mentre entre les dones no hi hagi germanes Actualment hom estima la seva població en uns dos milions d’individus Crearen el regne de Benín