Resultats de la cerca

Fill d’un comerciant acomodat, fou primerament adepte de la secta islàmica šayḫī , també de filiació xiïta Quan morí el cap šayḫī , Kāẓim Mīrzā ‘Alī Muḥammad fou un dels dos pretendents a la successió Seguit per molt pocs deixebles, se separà del grup inicial i es proclamà 1844 Bāb al-Dīn ‘porta de la fe’ Les doctrines propugnades pel babisme provocaren llur enfrontament amb les autoritats iranianes Aviat la predicació dels propagandistes, cada vegada més nombrosos, del Bāb fou motiu de desordres polítics, especialment a Māzandarān i a Zanjān 1849 Finalment el 8 de juliol de 1850 el Bāb fou…

D’origen preislàmic, la seva existència fou acceptada per l’Alcorà, a partir del qual són bons o dolents, segons que hagin adoptat la fe musulmana o no

Tot i l’error de 5 a 7 anys de menys que té aquest càlcul, a partir del segle VIII s’estengué progressivament per Europa A Catalunya fou començat a usar a la fi del segle IX, juntament amb el còmput dels reis de França, en documents solemnes fins que cap al 1180 restà sols el de l’Encarnació any de l’Encarnació, calculat segons l’estil florentí 25 de març següent El decret de cort del 1350 sota Pere el Cerimoniós establí que des d’aleshores el còmput comencés per la Nativitat 25 de desembre a València fou adoptat aquest càlcul el 1358

A l’inici de la dinastia Zhou segle XI-VIII aC la durada de l’any era avaluada en 366 dies, però era usat un calendari lunar de 354 dies, que aviat fou canviat per un de lunisolar, amb la intercalació de set mesos lunars cada dinou anys així s’obtingué el calendari de Zhuangzi adoptat a Qin segle III aC, que durà fins a la reforma de l’època Han any 104 aC Al segle XVI aparegué l’obra de Zhusaiu, que resumeix tota la tradició xinesa del calendari Fins a la revolució republicana del 1911 la Xina es regí pel calendari lunar yinli , i la diferència d’onze dies i un quart entre l’…

La fixació de l’any dels esdeveniments, així com la datació dels documents, ha variat segons els temps i els llocs La llei romana prescrivia que els actes públics fossin datats per l' any dels cònsols nomenats el dia 1 de gener A partir de l’any 567 només hi hagué un cònsol, l’emperador, i els documents foren datats pels anys del postconsolat Després fou afegit l' any de l’imperi , que aviat substituí l’anterior El papa Adrià I segle VIII introduí la fórmula de l' any del pontificat La datació de documents pels anys dels reis francs fou usada a Catalunya, Aragó i Navarra des de…

El fenomen de les llunacions és la base del calendari lunar , determinat per les agrupacions anomenades mesos el moviment anual del Sol ho és del calendari solar , en el qual les agrupacions principals són els anys i les estacions La setmana pot ocupar un lloc, en tots dos calendaris, sense vinculació, però, amb el mes o l’any Com a múltiple de l’any, en el calendari solar, hi ha el segle Ambdós calendaris, el lunar i el solar, són inclosos dins el concepte d'era Els primers calendaris foren els lunars La durada de la llunació, o interval mitjà de temps que transcorre entre dues llunes plenes…