Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
nizarita
Islamisme
Membre d’una secta islàmica, branca de l’ismaïlisme.
Aquesta secta sorgí arran de la successió del califa fatimita al-Mustanṣir mort el 1094 en ésser suplantat el seu fill Nizār, de qui derivà el nom dels seus seguidors Assoliren un poder polític assassí fins a la fi del segle XIII El seu cap espiritual —en resten seguidors a Síria, a l’Iran i a l’Índia— rep actualment el títol d’agakan
Kabīr
Hinduisme
Islamisme
Místic indi, venerat així per hindús com per musulmans.
Predicà un Déu únic, igual per a tothom Al nord de l’Índia i al Pakistan té encara seguidors
drus | drusa
Islamisme
Individu d’una secta islàmica que sorgí el 1017 en proclamar-se, el sisè califa al-Hākim, habitatge de la divinitat.
El persa Hamza ibn Ati en fonamentà les bases doctrinals, i el turc Muḥammad ibn Ismā'īl Darazī trobà nombrosos seguidors del seu nom derivà per a ells la denominació de drusos Creuen en la reencarnació, i constitueixen un grup tancat que defuig el proselitisme Actualment, en nombre d’uns 200 000, s’han establert a Palestina a Cisjordània i a Israel, Síria i al Líban en aquest darrer país, intervingueren activament en la guerra civil de 1975-90
alfaquí
Islamisme
Intèrpret i definidor del fiqh o dret canònic musulmà.
En els primers temps de l’islam, els alfaquins, anomenats muǧtahid , decidiren les qüestions del dret basant-se en la xara o llei de l’Alcorà i en la suna o tradició Els casos no prevists en aquestes dues fonts del dret islàmic eren resolts mitjançant l’aplicació de l’activitat intellectual ra'y , el consentiment de la comunitat iǧmā' i la deducció de casos anàlegs qiyās Una vegada acceptada l’obra dels fundadors de les quatre escoles ortodoxes de l’islam hanbalita , xafeïta , hanafita i malikita , hom resolgué les disposicions comunes com a obligatòries per a tots els musulmans, mentre…
hašīšī
Islamisme
assassí | assassina
Islamisme
Dit dels seguidors de la secta islàmica nizarita, branca dels xiïtes ismaïlites, fundada per Ḥasan ibn Ṣabbāḥ al-Rāzī.
Hom formà una llegenda negra a partir dels relats dels croats i de la descripció que féu Marco Polo de la fortalesa d’Alamut, segons els quals els membres d’aquesta secta, anomenats fidaci ‘el qui se sacrifica’, eren embriagats amb haixix, i enviats a perilloses missions que consistien generalment en l’assassinat d’algun cap enemic important En realitat els “assassins”, des de llurs castells fortificats, situats a diversos llocs inexpugnables de Síria i de Pèrsia, constituïren un decidit moviment de resistència antiturc mataren Niẓam al-Mulk, 1092, atabeg del soldà seljúcida…