Resultats de la cerca

Oposat a les doctrines de Ramon Llull, professà al convent de Sant Domènec de Mallorca i fou qualificador de la inquisició, lector de filosofia i teologia i catedràtic de prima a la Universitat de Mallorca El seu antilullisme fou causa que la Universitat de Mallorca li negués el títol de doctor És autor de dues obres La verdad sin rebozo 1750 i d’una altra obra on exposa l’oposició dels dominicans als actes de culte i veneració donats a Ramon Llull, aquesta darrera refutada pel franciscà Bartomeu Rubí

Publicà, en castellà, ampulloses oracions fúnebres de Caterina Tomàs 1737 i del bisbe Panyelles 1744, i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat , de Ramon Llull Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750

Doctor en teologia, fou cronista general de Mallorca Publicà nombroses obres de circumstàncies en vers, sermons i poesies religioses, tot en castellà Deixà inèdita una Historia del reino de Mallorca

Ensenyà humanitats a Lleida i filosofia i teologia a la universitat mallorquina Fou rector del collegi de Monti-sion Publicà una Doctrina cristiana 1715 dialogada, en català, de la qual es feren més de vint edicions

Fou becari a Magúncia, on estudià amb Salzinger Publicà un Dialogus1 Magúncia 1740, on, seguint la idea lullista, defensa la possibilitat de demostrar les veritats de la fe mitjançant la raó natural Féu també una versió llatina del Llibre de santa Maria i una introducció a l’art lullià, inèdites

Estudià a Sant Miquel d’Escornalbou i a Magúncia, amb Salzinger Ocupà una càtedra lulliana a la Universitat de Mallorca, i posteriorment fou nomenat lector de la de Salamanca, on fundà un nucli lullià Defensà l’origen diví de la doctrina lulliana És autor de Liber apologeticus artis magnae BRaymundi Lullii Salamanca, 1746, d’una versió castellana de la Doctrina pueril de Llull i d’una introducció a l’art lulliana

Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i vicari general Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa 1684, segona edició 1697, a més d’unes altres dues obres religioses en català i llatí deixà inèdit, també, un noticiari de Mallorca des de l’any 1643 al 1702

Fou ordenat el 1882 i es llicencià en teologia i en dret canònic a Toledo 1885-86 Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion Fou canonge magistral de la seu de Mallorca 1893-98, catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera 1897, i el 1898 fou nomenat bisbe de Mallorca a instàncies del clergat de la diòcesi Tingué com a vicari general Antoni M Alcover Del punt de vista religiós destaquen les seves pastorals, la reforma del pla d’estudis del seminari i la introducció dels nous corrents litúrgics i la condemna de l’urbionisme com a…

S'embarcà cap a Nova Espanya 1786, on fou ordenat sacerdot Fundà 1804 un collegi a Orizaba, com els que havia fundat el mallorquí Antoni Llinars De tornada a Mallorca 1815, fou nomenat comissari general d’Índies 1816-20, 1823-30 Escriví contra les teories millenaristes de Manuel de Lacunza

Professor d’eloqüència a Saragossa, on publicà Modus variandi orationes 1611 Publicà també Devocions molt profitoses de l’examen de consciència 1639 i Retórica cristiana 1647