Resultats de la cerca
Es mostren 767 resultats
etnometodologia
Sociologia
Corrent sociològic que té per objecte l’estudi de com la gent dóna sentit a allò que els altres diuen i fan en el curs de la interacció social quotidiana.
L’etnometodologia pressuposa que la vida quotidiana és força ordenada, i pretén estudiar aquest ordre El terme fou introduït per Harold Garfinkel amb l’afany de criticar la pràctica sociològica convencional, que imposa un conjunt de categories sociològiques sobre la gent La sociologia convencional redescriu allò que la gent fa, i tendeix a considerar les descripcions de la mateixa gent com a “defectuoses” L’etnometodologia proposa, en canvi, estudiar directament els etnomètodes mitjançant els quals els homes interactuen en el món social En aquestes interaccions intervenen elements subjectius…
estil de vida
Sociologia
Formes de comportament i capteniment, nivell de consum de béns materials i gustos que caracteritzen un grup social determinat.
A La Teoria de la classe ociosa 1899, Thorstein Veblen considerà que la classe superior està en condicions d’imposar el seu estil de vida com un model de referència a seguir o a respectar per a la resta de classes socials La noció d’estil de vida comporta una versió estilitzada de la societat entesa com un tot més o menys harmònic i és molt important si es volen tractar fenòmens com els de la moda o les cultures juvenils Es tracta d’un terme que actualment gaudeix d’un ús ampli i variat, tant en el camp de la sociologia com, principalment, en la investigació sobre l’estratificació social o en…
estigmatització
Sociologia
Procés pel qual un grup influent defineix allò que és normal i deixa fora d’aquesta definició algunes conductes concretes que, consegüentment, són considerades com a desviades.
estigma
Sociologia
Atribut que converteix el seu portador en una persona diferent i poc atraient, de manera que el desacredita socialment.
Hi ha estigmes del cos taques o deformitats, del caràcter homosexualitat o de collectivitats socials raça o tribu Les teories de l’estigma expliquen l’exclusió de les persones estigmatitzades de la integració social normal
equació compensadora
Sociologia
Equació que descompon l’increment poblacional en quatre components: naixements, defuncions, immigració i emigració.
La diferència entre el nombre de naixements i el de morts es coneix com a increment natural o vegetatiu , mentre la diferència entre el nombre d’emigrants i el d’immigrants és la migració neta L’increment natural o vegetatiu més la migració neta és l’increment de població
sistema de parentiu
Etnologia
Sociologia
Conjunt de relacions humanes definit per la posició relativa que ocupa un individu en un grup humà segons el matrimoni, la descendència, o qualsevol dels lligams derivats d’aquests vincles.
El parentiu atorga a l’individu l’adscripció al grup i, mitjançant la relació que estableix amb els seus membres, determina els seus drets i les seves obligacions Per bé que el parentiu reposa en dos fets biològics com són la copulació i la reproducció, les relacions de parentiu no es limiten a legitimar aquestes funcions biològiques, sinó que són assignades als individus en virtut de l’estatut social que en resulta, moltes vegades al marge de si acompleixen o reflecteixen aquestes funcions biològiques o no En la nostra societat, l’exemple més comú d’aquesta manca de correspondència entre…
permís de treball
Sociologia
Document atorgat als estrangers per a treballar en un país foraster.
Hom hi controla l’emigració
distinció cultural
Sociologia
Diferenciació per sobre del comú d’una persona o un grup de persones pel fet de seguir amb gran dignitat les formes i els models de conducta arquetípics vigents dins el seu grup social.
Històricament, la classe burgesa ha pretès distingir-se culturalment mitjançant uns models de comportament cultural d’origen aristocràtic Pierre Bourdieu 1979 considera que els gustos habitus i les formes de comportament extern, que marquen un determinat estil de vida, són o poden ser un bon indicador per a situar les persones en el grup social de procedència
descendència final
Sociologia
Nombre total de fills que una dona, una generació de dones o una cohort de matrimonis té al final de l’edat reproductora.
Cal especificar si per descendència final s’entén la del conjunt de totes les dones o la de les dones casades, ja que sovint són diferents Les variacions que s’observen en la descendència final al llarg del temps són determinades per factors de tipus social i biològic, així com per l’ús i el grau de difusió dels mètodes anticonceptius