Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
zurvanisme
Religions de l’Orient Mitjà
Designació moderna (del pahlavi zurvān, i aquest, de l’avèstic zrvān, ‘temps’) donada a una forma de mazdaisme.
Apareguda a Pèrsia durant el període sassànida segles III-VII, oposant-se al dualisme d’Ahura Mazdā i Ahrimān, n’explicava la unitat primordial a partir d’un origen comú ambdós eren bessons, fills de Zurvān, personificació del temps i del fat, illimitat, etern i increat La usurpació del lloc d’Ahura Mazdā per Zurvān s’explica no solament per l’esforç teològic de resoldre el dualisme radical, sinó probablement per l’influx exercit per l’astrologia grecobabilònica de fet, el culte de Zurvān anava acompanyat d’especulacions astrològiques per a conèixer el destí A través del…
institució
Sociologia
Categoria social que, apareguda per atendre alguna necessitat bàsica de la societat, assoleix caràcter orgànic i permanent i, sovint, una reglamentació jurídica.
Així, hom considera institucions la família, l’organització religiosa, el govern, l’organització econòmica, les universitats, els hospitals, etc
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…