Resultats de la cerca
Es mostren 998 resultats
hutterita
Sociologia
Individu d’un grup religiós anabaptista que s’instal·là a final del s XIX als EUA i al Canadà.
És el grup humà que té un nivell de fecunditat més elevat les dones, casades als 20 anys, tenien com a mitjana entre 10 i 11 fills El demògraf AJCoale dissenyà els seus índexs de fecunditat basant-se en aquest grup índexs de fecunditat de Coale
gènere
Sociologia
Terme introduït en la sociologia per referir-se a la diferenciació social entre els dos sexes.
Tradicionalment, els papers sexuals eren concebuts com a resultat d’una divisió natural del treball, que assignava a les dones les responsabilitats domèstiques i l’educació dels fills, mentre que per a l’home es reservaven les activitats professionals en l’àmbit públic Convé distingir entre les diferències socials i les diferències biològiques entre homes i dones La divisió sexual de les tasques no és pas una conseqüència natural de les diferències biològiques, sinó que ha estat producte de la història i, per tant, es tracta d’una realitat socialment construïda i mantinguda Les teories…
fordisme
Sociologia
Sistema de producció industrial introduït per Henry Ford a les primeres dècades del segle XX.
Les teories clàssiques de l’organització industrial—taylorisme i fordisme— sorgiren al principi del segle XX, època en què culminà el maquinisme, amb la introducció de nous mètodes d’organització del procés de treball Així com el taylorisme cercava de millorar l’eficàcia industrial, el fordisme prestava molta més atenció a la sortida comercial dels productes la producció en massa requereix mercats de masses El fordisme suposà la introducció de la cadena de muntatge mòbil i la fabricació portada a terme a grans plantes i adreçada a mercats de masses Aquest sistema de producció a gran escala…
mètode dels fills propis
Sociologia
Demografia
Mètode demogràfic que permet obtenir informació sobre la fecunditat i els naixements segons l’edat de la mare.
Ha estat molt utilitzat en països en vies de desenvolupament i en poblacions històriques, on, si bé el registre de naixements és inexistent o poc fiable, es disposa de censos on consten l’edat, el sexe i les relacions de parentiu dels membres de la família
etnometodologia
Sociologia
Corrent sociològic que té per objecte l’estudi de com la gent dóna sentit a allò que els altres diuen i fan en el curs de la interacció social quotidiana.
L’etnometodologia pressuposa que la vida quotidiana és força ordenada, i pretén estudiar aquest ordre El terme fou introduït per Harold Garfinkel amb l’afany de criticar la pràctica sociològica convencional, que imposa un conjunt de categories sociològiques sobre la gent La sociologia convencional redescriu allò que la gent fa, i tendeix a considerar les descripcions de la mateixa gent com a “defectuoses” L’etnometodologia proposa, en canvi, estudiar directament els etnomètodes mitjançant els quals els homes interactuen en el món social En aquestes interaccions intervenen elements subjectius…
estil de vida
Sociologia
Formes de comportament i capteniment, nivell de consum de béns materials i gustos que caracteritzen un grup social determinat.
A La Teoria de la classe ociosa 1899, Thorstein Veblen considerà que la classe superior està en condicions d’imposar el seu estil de vida com un model de referència a seguir o a respectar per a la resta de classes socials La noció d’estil de vida comporta una versió estilitzada de la societat entesa com un tot més o menys harmònic i és molt important si es volen tractar fenòmens com els de la moda o les cultures juvenils Es tracta d’un terme que actualment gaudeix d’un ús ampli i variat, tant en el camp de la sociologia com, principalment, en la investigació sobre l’estratificació social o en…
estigmatització
Sociologia
Procés pel qual un grup influent defineix allò que és normal i deixa fora d’aquesta definició algunes conductes concretes que, consegüentment, són considerades com a desviades.
estigma
Sociologia
Atribut que converteix el seu portador en una persona diferent i poc atraient, de manera que el desacredita socialment.
Hi ha estigmes del cos taques o deformitats, del caràcter homosexualitat o de collectivitats socials raça o tribu Les teories de l’estigma expliquen l’exclusió de les persones estigmatitzades de la integració social normal
equació compensadora
Sociologia
Equació que descompon l’increment poblacional en quatre components: naixements, defuncions, immigració i emigració.
La diferència entre el nombre de naixements i el de morts es coneix com a increment natural o vegetatiu , mentre la diferència entre el nombre d’emigrants i el d’immigrants és la migració neta L’increment natural o vegetatiu més la migració neta és l’increment de població
distinció cultural
Sociologia
Diferenciació per sobre del comú d’una persona o un grup de persones pel fet de seguir amb gran dignitat les formes i els models de conducta arquetípics vigents dins el seu grup social.
Històricament, la classe burgesa ha pretès distingir-se culturalment mitjançant uns models de comportament cultural d’origen aristocràtic Pierre Bourdieu 1979 considera que els gustos habitus i les formes de comportament extern, que marquen un determinat estil de vida, són o poden ser un bon indicador per a situar les persones en el grup social de procedència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina