Resultats de la cerca
Es mostren 998 resultats
molt il·lustre
Sociologia
Tractament de dignitat que havia estat donat als primers dignataris de l’imperi Romà, als reis medievals i als rics-homes.
Avui dia hom el sol donar als fills no primogènits dels títols del regne i a membres de corporacions nobiliàries Als Països Catalans el tractament d’illustre fou donat des de la baixa edat mitjana als membres o parents pròxims de la família reial També el tenien des de l’època dels Àustria alguns alts funcionaris reials, com el canceller i el portantveus del governador general de Catalunya, i també els marquesos A partir del segle XVII hom tendí a substituir aquest tractament pel d'illustríssim
honorable
Política
Sociologia
Tractament donat als membres del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya.
El president de la Generalitat i el del Parlament reben el tractament de molt honorable
generació
Sociologia
Conjunt de població determinada per uns marges d’edat.
Aquest conjunt de població posseeix uns elements psicològics collectius que li fan adoptar conductes determinades, o diferenciadores de les altres generacions o bé oposades Bé que les determinants de classe social són més fortes que les diferències generacionals, aquestes representen una relativa diferenciació social
burocràcia
Sociologia
Sistema de tasques, procediments i activitats a càrrec d’un cos de personal administratiu.
El terme bureaucratie fou emprat per primera vegada cap a la meitat del s XVIII per l’economista Vincent de Gournay, i esdevingué corrent al s XIX per a indicar el govern exercit pels funcionaris, i no pels polítics Gaetano Mosca mostrà 1895 com la burocràcia és part fonamental de l’estructura dels grans imperis i estats, talment que hom pot classificar tot sistema polític —des del punt de vista de la seva organització— bé com a burocràtic , bé com a feudal Robert Michels estengué aquest concepte a l’organització interna dels partits polítics 1911 El tipus ideal de burocràcia fou…
borsa de treball
Sociologia
Entitat de caràcter públic o privat, on conflueixen les ofertes i demandes de treball, i la missió de la qual és facilitar, cobrant o de franc, treball als qui ho sol·liciten.
Moltes borses tenen també serveis d’orientació i de selecció Un antecedent de les borses de treball es troba en els gremis, però la legislació laboral no les considerà fins al s XX Actualment, les crisis, la desocupació i els problemes d’adaptació, produïts per l’evolució constant de les tècniques, han imposat la creació d’institucions públiques encarregades d’assegurar la collocació fins i tot en períodes de normalitat, i la tendència a disposar l’obligatorietat de la utilització de les borses de treball tant per part dels patrons com dels treballadors i dels desocupats
autogestió
Economia
Sociologia
Gestió directa i autònoma de cadascuna de les unitats components de la societat pel conjunt dels elements que les constitueixen.
Una federació d’associacions en règim d’autogestió ha estat considerada com un socialisme que eviti la centralització del poder, bé que hom reconeix la impossibilitat que certes activitats, com la política exterior i la defensa, siguin autogestionades En general l’autogestió ha estat concebuda com una forma de funcionar una part de la societat —com en el cas de l’autogestió universitària—, i especialment de l’economia En aquest darrer cas, l’autogestió és l’autoadministració de les empreses per llurs treballadors La marxa de l’empresa és controlada a través d’organismes de gestió elegits pels…
atur
Economia
Sociologia
Situació en la qual hi ha persones que, si bé tenen les condicions necessàries per treballar i hi estan disposades, no troben treball en el nivell de salaris vigent. Una visió més àmplia és la subutilització dels factors productius, una situació en què l’oferta de treball (treballadors) supera la demanda (ocupadors).
L’atur pot ésser referit a la situació de la població que, volent treballar, no troba feina a la situació d’una empresa inactiva al percentatge d’empreses inactives d’un sector, o a tot un sector sense activitat Hom distingeix entre l' atur voluntari , quan l’obrer no accepta de treballar per un salari considerat baix o en un lloc o un ofici inacceptables socialment, i l' atur forçós , quan l’obrer accepta de treballar per un salari o per unes condicions inferiors i no hi ha feina Durant el s XIX hom no separava la noció d’indigència de la d’atur encara més, hom considerava —Malthus hi influí…
opinió pública
Sociologia
Estat de consciència col·lectiu a què arriba una comunitat davant un fet o un estímul determinats.
Té, a més, un significat instrumental dins la mecànica espontània que regula la relació entre el poble i les mesures del govern En aquest segon sentit l’opinió pública s’interpreta com l’estat de consciència collectiva de la comunitat en una doble fase com una opinió pública donada en el moment que és consultada i com una força política que serà utilitzada segons que aquest estat collectiu vagi en una direcció o en una altra Si el coneixement de l’opinió pública ha estat un sistema eficaç d’orientació de la mateixa política, la possibilitat de controlar-la ha estat un factor encara més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina