Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
parella estable
Sociologia
Dret
Unió estable de dues persones majors d’edat que formen, a efectes pràctics, una unitat familiar malgrat no estar registrada com a matrimoni.
Si és formada per persones del mateix sexe es denomina parella estable homosexual , i en cas de persones de sexe diferent, parella estable heterosexual La parella estable, reconeguda en la llei catalana 10/1998 de 15 de juliol, té una regulació diferent que la que regula la unió matrimonial Posteriorment, la llei 25/2010 del Codi Civil de Catalunya equiparà les parelles homosexuals i heterosexuals La modificació d’aquesta llei pel decret llei 2/2015 possibilità la creació d’un Registre de parelles estables de Catalunya, en vigor des de l’1 d’abril de 2017 La inscripció en el Registre és…
natalitat
Sociologia
Demografia
Concepte demogràfic que en sentit estricte fa referència a una taxa, la taxa bruta de natalitat
, que hom obté dividint el nombre anual de naixements esdevinguts en una àrea determinada per la població mitjana d’aquell any.
Matemàticament s’expressa així n x essent la taxa de natalitat de l’any x , N x el nombre de nascuts vius l’any x , P x la població del 31 de desembre de l’any x , i P x - ₁ la població del 31 de desembre de l’any anterior Normalment la taxa és donada en tant per mil basta, doncs, multiplicar per mil el resultat de l’aplicació de la fórmula La taxa bruta de natalitat relaciona un flux demogràfic —els naixements al llarg d’un any— i un estoc —la població mitjana que en teoria ha generat aquest flux— Aparentment aquesta taxa és una bona mesura de la capacitat reproductora d’una població, però…
llar unipersonal
Sociologia
Llar formada per una sola persona.
Els canvis en el sistema de valors i en les formes de vida que s’han imposat en les societats occidentals reflecteixen una tendència dominant cap a la reducció de les dimensions de la llar, amb un creixement important de les llars unipersonals Malgrat tot, encara domina l’estructura de la llar nuclear centrada en la parella
tercer sector
Sociologia
En economia i sociologia, en contraposició al sector públic i al sector privat, conjunt d’activitats dutes a terme a partir d’iniciatives sorgides de la ciutadania, impulsades sobretot mitjançant el voluntariat i que tenen per objecte primordial la millora de la qualitat de vida de col·lectius diversos o de la societat en general.
La categoria ha sorgit sobretot del fort auge de les organitzacions no governamentals durant la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, i la incidència que, sobretot en les societats desenvolupades, han tingut en el curs de l’economia i la societat malgrat l’absència de l’afany de lucre en les activitats que porten a terme
nudisme
Sociologia
Doctrina i pràctica dels qui prescindeixen dels vestits com a mitjà més natural amb vista al desenvolupament de tota l’activitat humana.
El nudisme, com a moviment, nasqué al començament del s XX a Alemanya amb la formació dels primers grups de Nacktkultur ‘cultura del nu’ El moviment aviat s’estengué a Anglaterra, França, Escandinàvia i altres països europeus, i vers el 1930 es començaren a formar grups nudistes als EUA i al Canadà A partir de la Segona Guerra Mundial el moviment nudista s’ha anat incrementant, malgrat l’oposició que ha trobat en la legislació de molts països
tràfic de blanques
Sociologia
Comerç efectuat amb dones, que hom destina a la prostitució.
Normalment hom les trasllada a un altre país aprofitant situacions de necessitat, més o menys extrema, o utilitzant falsedats, amenaces i fins i tot violència A partir del segle XIX es produïren nombroses iniciatives per evitar aquest comerç, com ara la creació de lligues i associacions i la celebració de congressos internacionals Finalment, el 1949 les Nacions Unides aprovaren un conveni per a la repressió del tràfic de blanques i d’éssers humans Tanmateix, malgrat les prohibicions, aquest tràfic continua força actiu, i l’erradicació va íntimament relacionada amb el problema de…
Albert Schäffle
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg alemany.
Professor a Tübingen 1860-68 i a Viena 1868-71, fou membre del landtag de Württemberg 1862-65 i ministre de comerç del govern austríac 1871 Malgrat la concepció orgànica de la societat, s’acostà més, globalment, a la filosofia idealista que no pas a la sociologia positivista Fou un dels iniciadors, a Alemanya, de la tendència moderna de les ciències polítiques i socials Obres principals Bau und Leben des sozialen Körpers ‘Construcció i vida del cos social’, 1875-78, Abriss der Soziologie ‘Resum de sociologia’, pòstuma, 1906
semiconvivència
Sociologia
Forma de relació interpersonal associada als anomenats nous models familiars que fa referència a aquelles relacions de parella en les quals els dos membres decideixen lliurement compartir un projecte de vida en comú, malgrat no viure en la mateixa llar.
Es tracta d’un fenomen creixent a les societats liberal democràtiques, especialment entre persones amb relacions de convivència prèviament fallides, i es justifica com un nou compromís de parella que busca una forma de cohabitació que no anulli les individualitats
consum ostentós
Sociologia
Conducta d’aquelles persones que mitjançant una despesa considerada excessiva i malversadora volen acreditar la seva pertinença, real o pretesa, a un determinat estatus social.
Malgrat que els gustos i els estils de vida canvien, es tracta d’un fenomen gairebé universal, atès que l’exhibició de la riquesa és una actitud característica del “nou ric”, que necessita afirmar-se i compensar el seu origen social humil mostrant-la com si es tractés d’un trofeu Thorstein Veblen fou el primer economista que, més enllà de l’anàlisi econòmica convencional, es referí a aquest tipus de consum relacionat amb la voluntat de distinció A The Theory of the Leisure Class , 1899 Veblen observa que qualsevol despesa que contribueixi de manera efectiva a la bona fama de l’…
supermortalitat
Sociologia
Mortalitat de caràcter especial que afecta certs grups d’una població d’una manera sistemàtica o excepcional.
En el primer cas, és típica la supermortalitat masculina que afecta tots els homes des del naixement i que dóna lloc al fet que la esperança de vida dels homes sigui inferior a la de les dones i que a totes les poblacions les dones siguin més nombroses que no pas els homes, malgrat la superior taxa de masculinitat dels naixements En el segon cas, es tracta d’augments sobtats de la mortalitat a causa d’epidèmies, catàstrofes, fam, etc Aquestes supermortalitats, conegudes més aviat com a mortalitats catastròfiques, eren molt freqüents en les societats preindustrials i constituïen…