Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
estructura d’edats
Sociologia
Divisió de la població en grups segons l’edat.
L’estructura per edats és causa i efecte de l’evolució general de la població i una dada fonamental per a la planificació econòmica i social Les edats dels membres que componen una població, si són considerades any per any, són d’un ordre una mica superior a cent, però la proporció de persones de cada edat és molt distinta, i llur significació demogràfica i econòmica també En una població normal el contingent d’individus de cada edat disminueix a mesura que és més elevada hi ha més infants de menys d’un any que d’un a dos anys, i així successivament Per a classificar…
actitud
Sociologia
Predisposició apresa culturalment per l’individu segons la qual valora objectes, altres individus, col·lectivitats, grups i institucions.
Aquesta predisposició fa que l’individu respongui d’una manera característica davant cada fenomen sobre el qual té formada una actitud
organització formal
Sociologia
Estructuració social en la qual la racionalitat predomina sobre l’espontaneïtat.
Les relacions que s’estableixen en una societat organitzada formalment són de tipus impersonal i indirectes, i el paper que cada individu ha d’acomplir en aquesta societat és escollit en funció de la seva eficiència i la seva efectivitat
educació formal
Sociologia
Aprenentatge ofert normalment per un centre d’educació o formació, amb caràcter intencional i estructurat (segons objectius didàctics, durada o suport) i que conclou amb una certificació.
El seu nom sorgeix per oposició a educació no formal, la que s’adquireix fora dels centres escolars L’educació formal presenta currículum prescriptiu que guia els nivells d’aprenentatge, normalment estructurats per cursos o cicles, i les matèries o continguts que s’han d’ensenyar a cada nivell
model de nupcialitat de Coale
Sociologia
Model matemàtic dissenyat per A. Coale l’any 1971 que descriu les pautes matrimonials i de cohabitació d’unions sexuals estables.
Coale observà que les variacions en el percentatge de persones casades en cada grup d’edat es podien representar a partir de tres paràmetres l’edat mínima a partir de la qual les persones es comencen a casar, el ritme al qual es casen i la proporció final de persones casades
postfordisme
Economia
Sociologia
Sistema d’organització social del treball que introdueix criteris de flexibilització tècnica i social i institucionalitza la desregulació legal de l’ús de la força de treball.
Davant la incapacitat del fordisme per adaptar-se a la crisi econòmica dels anys setanta, el postfordisme respon a l’emergència d’uns mercats cada vegada més fragmentats, personalitzats i canviants Ha afavorit la creació d’un nou sistema que combina l’ús de noves tecnologies productives robotització, informatització i proposa estratègies d’organització més flexibles
juvenització
Sociologia
Procés pel qual un fenomen social, com ara la pobresa o l’atur, afecta un sector de població cada cop més jove.
anomia
Sociologia
Estat social en el qual la confusió i la mútua contradicció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus.
Aquest concepte, formulat per ÉDurkheim —a La division du travail social 1893 i a Le suicide 1897— ha estat desenvolupat per RKMerton —a Social Theory and Social Structure 1949—, per a qui l' anomia o estat anòmic és la situació en la qual els objectius socials prescrits són incompatibles amb les normes que regulen llur consecució i s’originen conflictes, tensions, frustracions específiques de cada cas
ciències socials
Sociologia
Conjunt de disciplines l’objecte de les quals és l’estudi dels fenòmens socials des d’una perspectiva científica.
Bé que la realitat social sigui una, cada ciència social n'estudia un camp concret que, a vegades, més que correspondre a una àrea específica d’aquesta realitat, fa referència a una angle o enfocament peculiar des del qual el científic social s’hi aboca Hom considera principalment com a ciències socials l’economia, la demografia, l’antropologia social i cultural, l’etnologia, la sociologia, la psicologia social, les ciències polítiques i la lingüística
matronímia
Antropologia social
Sociologia
Costum social pel qual els fills anteposen el cognom de la mare al del pare.
Aquest costum té dues variants L’una és vigent encara, per exemple, a Portugal, on el segon cognom és sempre el patern, i el matern varia a cada generació L’altra, consistent en el fet que, quan un llinatge o família noble o pairal requeia en una pubilla, els fills i descendents d’aquesta mantenien com a primer el seu cognom, tingué vigència als Països Catalans fins a l’establiment de la llei del Registre Civil del 1871
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina