Resultats de la cerca

La relació conflictiva coincideix, bé que no sempre, amb l’hostilitat existent, dins un estat de base plurinacional, entre els diversos grups, i sol incidir amb diferències de classes i estatus L’idioma constitueix l’element de cohesió primària, en aguditzar la consciència i la visibilitat de l’antagonisme El conflicte lingüístic sol ésser subjacent en els fenòmens de bilingüisme coactiu o de diglòssia feta tradicional Els seus termes últims són la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé la normalització lingüística i cultural dels grups en desavantatge

La tesi de Huntington formulada originalment en un cèlebre article de l’any 1993 afirma la incompatibilitat radical de les formes de vida i els valors occidentals amb els de societats que només n'han adoptat alguns aspectes generalment el tecnològic, com ara l’islam o la civilització de tradició confucianista La impossibilitat actual de mantenir una coexistència parallela d’aquests diversos models té com a conseqüència inevitable el desafiament al model dominant i el conflicte Huntington pronostica que en un futur previsible, no hi haurà una “civilització universal”, sinó un món…

Hom pot considerar-la com una categoria del conflicte social

És reprimeix d’arrel qualsevol manifestació, moviment o tendència que puguin, o que hom cregui que poden, entrar en conflicte amb la situació establerta, la qual és considerada per aquells que són objecte de la corresponent repressió precisament com a injusta i necessitada de transformació

Exemples de diglòssia són algunes aristocràcies europees abans de la Primera Guerra Mundial llengua A el francès llengua B la del país corresponent, la comunitat suïssa alemanya llengua A alemany comú llengua B suís alemany i la societat catalana en el seu conjunt, bé que amb diferències regionals històriques situació més atenuada a Catalunya que al País Valencià o al Rosselló Alguns autors distingeixen entre diglòssia em> parcial i diglòssia total segons que l’alternança dels parlars A i B es produeixi amb pressions de caràcter polític externes ocupació militar, opressió nacional o no…

Ocupà diversos càrrecs en la milícia i publicà diferents estudis de ciència militar sobre història, política, sociologia i filosofia Filosòficament professà un monisme positivista Der positive Monismus, 1899 Positive Ethik , 1901, mentre que en sociologia —disciplina que considerà com a civilitzadora i que orientà en sentit evolucionista— abordà el problema del conflicte entre interessos individuals i socials sociologia dels interessos i influí en la primera sociologia nord-americana

Llicenciat en dret i doctorat en sociologia per la Universitat de València, fou professor de sociologia de les universitats de València i Alacant Treballà com a expert a la Diputació de València i a la Generalitat Valenciana, on fou cap del Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics En aquest càrrec, creà la base de dades més completa sobre la situació del valencià, centrada sobretot en la realització d’enquestes sobre l’ús i el coneixement de la llengua Fou collaborador de Serra d’Or , Gorg , Cuadernos para el Diálogo  i El País , entre altres publicacions El seu primer assaig fou  L’…

Arran del creixent antisemitisme a Alemanya, el 1933 fugí a França, on estudià a la Universitat de la Sorbona El 1941 passà als EUA i el 1944 es doctorà a la Universitat de Columbia Fou professor de la Universitat de Nova York i en 1974-75 fou president de ldAmerican Sociological Association Format en un ambient on predomina el funcionalisme estructural féu una crítica original a la noció de funció A The Functions of Social Conflict 1956 es distancia del model de l’harmonia i l’equilibri, que considera inadequat, i intenta comprendre els problemes polítics i socials actuals amb una concepció…