Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
mortalitat diferencial
Sociologia
Diferència observada en la mortalitat d’algunes poblacions.
Les diferències són analitzades a partir de la durada de la vida Un element diferencial fa referència al sexe així, l’esperança de vida de les dones és arreu superior a la dels homes Un altre tipus d’element diferenciador és l’hàbitat segons el país, hi ha notables contrastos entre la mortalitat d’àmbits rurals o urbans A més d’aquests factors hom estudia l’estat civil, la professió o l’estatus social, entre d’altres
creixement real
Sociologia
Diferència entre el creixement vegetatiu i el saldo migratori d’una població.
equació compensadora
Sociologia
Equació que descompon l’increment poblacional en quatre components: naixements, defuncions, immigració i emigració.
La diferència entre el nombre de naixements i el de morts es coneix com a increment natural o vegetatiu , mentre la diferència entre el nombre d’emigrants i el d’immigrants és la migració neta L’increment natural o vegetatiu més la migració neta és l’increment de població
saldo
Sociologia
Diferència aritmètica entre els fluxos d’entrades i de sortides en un determinat estoc de població.
El més comú és el saldo migratori L’inconvenient d’aquest indicador és que pot amagar intensitats elevades en les entrades i sortides que, això no obstant, s’anullen mútuament El seu avantatge és que es pot calcular fins i tot quan no es disposa del registre d’entrades i sortides, pel procediment de restar l’estoc final i inicial durant un determinat període
taxa de Lotka
Sociologia
Taxa de creixement natural d’una població estable, també anomenada taxa intrínseca de creixement natural.
Es calcula fent la diferència entre la taxa de mortalitat i la de natalitat
empleat | empleada
Sociologia
Treballador, a sou, en un servei públic o administratiu, en el comerç o en altres ocupacions que són considerades com a no obreres.
El terme fou introduït per subratllar la diferència entre els treballadors manuals i industrials obrer dels que no ho són, i és equivalent a l’expressió anglesa white collar ‘coll blanc’, la qual alludeix al vestit que sol distingir els altres assalariats dels obrers
progrés
Sociologia
Procés ascendent i positiu, mitjançant el qual un ésser, o una acció, passa d’un estat, forma o grau a un altre de superior, de millor.
A diferència, doncs, del desenvolupament, el progrés comporta una connotació clarament valorativa és a dir, qualitativa i no solament quantitativa Sovint, tanmateix, és difícil de determinar si un progrés evident en l’ordre quantitatiu ho és també qualitativament El progrés de les ciències, de la cultura, de la civilització Les nostres relacions han conegut darrerament un progrés substancial
saldo migratori
Sociologia
Diferència entre el nombre de persones que emigren d’una població i el nombre d’immigrants que hi arriben.
Quan el nombre d’immigrants supera al nombre d’emigrants, el saldo migratori té signe positiu en cas contrari el saldo migratori és de caràcter negatiu
canvi social
Sociologia
Diferència que hom pot observar entre dos estadis de la realitat social i el procés que hi té lloc.
Abraça fenòmens tan amplis com els de desenvolupament, progrés, decadència i evolució quan el canvi no és gradual, hom parla de revolució El canvi social és determinat per tres factors alteracions sociobiològiques així, una transformació climàtica pot forçar un poble sedentari al nomadisme o a la conquesta, variacions imposades per un o diversos grups socials implantació d’una llei, construcció de vies de comunicació, persecució d’una minoria ètnica, etc o la mateixa dinàmica de les estructures socials establertes la dinàmica interna del sistema capitalista, per exemple, encamina la societat…
massa
Psicologia
Sociologia
Conjunt d’un gran nombre d’individus aplegats els uns al costat dels altres.
En aquest sentit, el tipus de relació existent entre els individus de la massa es distingeix, per exemple, del tipus de relació entre individus que hom caracteritza com a situats cara a cara Bé que transitòria i, en principi, desorganitzada, la conducta de les masses posseeix una certa coordinació amb vista a l’acció comuna i, així, la massa es diferencia també del simple agregat de persones, passiu i mancat de propòsit L’estudi sociopsicològic de la conducta de masses ha portat a considerar com a fenòmens multitudinaris més ordinaris els següents el dels moviments socials, els…