Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
contestació
Sociologia
Actitud d’enfrontament envers les estructures i les ideologies dominants en una societat.
El terme esdevingué d’ús comú a partir del moviment universitari francès que cristallitzà en els esdeveniments del maig del 1968 i que hom pot caracteritzar per la seva intransigència envers l’autoritarisme de l’Estat Per analogia, hom parla també de contestació en altres àmbits socials, com el de l’ensenyament, l’eclesial, etc
espai públic
Sociologia
Espai físic o virtual que pot assolir, en contraposició a l’àmbit privat, una observació generalitzada i simultània de tots els membres de la comunitat.
L’espai públic era, en principi, un espai físic el del carrer, la plaça, el mercat Només a partir dels s XVI i XVII aquest espai esdevingué simbòlic La formació d’un espai públic és essencial per al naixement de la democràcia Actualment allò que defineix l’espai públic depèn, en bona part, dels mitjans de comunicació social, que són els que atorguen una visibilitat generalitzada a determinats fets
neomaltusianisme
Sociologia
Demografia
Doctrina social i demogràfica, continuadora de la teoria de R.Malthus (maltusianisme), que advoca pel control de la natalitat per tal de limitar el creixement de la població i d’evitar la misèria.
Com el maltusianisme, recomana l’autocontenció de la reproducció, però acceptant i fomentant l’ús d’anticonceptius que Malthus rebutjà per immorals S'inicià a Anglaterra al final del s XIX, articulat entorn de l’anomenada Lliga Malthusiana, però en poc temps es crearen organitzacions similars a tot Europa i a bona part dels altres continents Inicialment enfrontat a les polítiques natalistes oficials de l’època i combatut per l’ortodòxia religiosa, a la segona meitat del s XX esdevingué la ideologia oficial de les polítiques de població als organismes internacionals i en molts…
verticalisme
Política
Sociologia
Doctrina i sistema sindicals que configuraren l’Organización Sindical Española durant el franquisme.
S'inspirà inicialment en les experiències corporativistes d’Itàlia i Portugal corporativisme i de l’Alemanya nazi A partir dels principis d’unitat, totalitat i jerarquia pretenia de fusionar els interessos socials de tothom que intervé en el procés de producció i de superar les diferències i els antagonismes de classe, en enquadrar empresaris i treballadors en un únic organisme sindical, que, sotmès a les directrius governamentals i dirigit per militants falangistes, esdevingué de fet un mitjà d’aplicació de la política econòmica i social de la dictadura i un poderós instrument…
fordisme
Sociologia
Sistema de producció industrial introduït per Henry Ford a les primeres dècades del segle XX.
Les teories clàssiques de l’organització industrial—taylorisme i fordisme— sorgiren al principi del segle XX, època en què culminà el maquinisme, amb la introducció de nous mètodes d’organització del procés de treball Així com el taylorisme cercava de millorar l’eficàcia industrial, el fordisme prestava molta més atenció a la sortida comercial dels productes la producció en massa requereix mercats de masses El fordisme suposà la introducció de la cadena de muntatge mòbil i la fabricació portada a terme a grans plantes i adreçada a mercats de masses Aquest sistema de producció a gran escala…
salut reproductiva
Sociologia
Situació en la qual el conjunt del procés reproductiu es desenvolupa en un estat de benestar físic, mental i social, i no solament lliure d’afeccions o de malalties.
Des del punt de vista sanitari comprèn un període que s’inicia amb l’atenció preconcepcional i acaba amb l’atenció neonatal precoç, fins el setè dia de vida del nounat El concepte fou proposat al VII Congrés Mundial sobre Reproducció Humana 1990, immediatament adoptat per l’Organització Mundial de la Salut i ratificat en la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament, al Caire 1994 Tot i aplicar-se a homes i dones, la seva adopció com a objectiu és sobretot un intent de palliar la freqüent instrumentalització del cos femení i la seva capacitat de procrear que s’esdevingué…
Gumersindo de Azcárate

Gumersindo de Azcárate
© Fototeca.cat
Educació
Política
Sociologia
Dret
Polític, jurista, educador i sociòleg castellà.
Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida passà al partit reformista…
Michel Crozier
Sociologia
Sociòleg francès.
Doctor en dret 1949 i en lletres 1964, exercí intermitentment l’activitat docent en les universitats de Harvard i de París-Nanterre L’any 1970 esdevingué director d’investigacions del Centre National de Recherches Scientifiques i president de la Société Française de Sociologie Dedicà la seva investigació a la sociologia del treball en les societats modernes i, d’una manera especial, a analitzar els factors estructurals de la resistència al canvi en les actituds professionals, sobretot en els entorns burocràtics i funcionarials, que reflectí en obres com Le phénomène…
Maurice Duverger
Política
Sociologia
Politòleg i sociòleg francès.
En la seva joventut formà part del Partit Popular Francès, amb el qual rompé el 1938 per dedicar-se a la jurisprudència Graduat el 1941, fou professor de dret a les universitats de Poitiers 1942-43, Bordeus 1943-55, on el 1946 creà l’Institut d'Études Politiques IEP, i París 1955-85, on fou director del departament de ciències polítiques 1969-75 L’obra Les partis politiques 1951 esdevingué un clàssic de la sociologia política francesa Formulà una "llei" que vinculava els sistemes electorals majoritaris a una volta amb el bipartidisme, i els sistemes proporcionals o majoritaris a…
primera transició demogràfica
Sociologia
Demografia
Conjunt de canvis demogràfics experimentats des de mitjan segle XIX fins a mitjan segle XX als països de l’Europa occidental, el més important dels quals fou una gran explosió demogràfica.
Les taxes de mortalitat davallaren, mentre que les de natalitat es mantingueren, de manera que augmentà el creixement natural la població europea es duplicà en només un segle, tot i les migracions cap a Amèrica La distribució de la població també varià Si abans de la transició demogràfica la població europea era bàsicament rural, amb la transició esdevingué predominantment urbana El nombre de nuclis de població aïllats s’anà reduint cada cop més i, consegüentment, es reduí també la incidència de l’endogàmia Les causes principals d’aquests canvis foren les millores en sanitat i…