Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
diferenciació social
Sociologia
Procés mitjançant el qual individus o grups adquireixen funcions diferents i especialitzades amb llurs corresponents estatus.
La diferenciació pot ésser interna o entre grups En el primer cas, respon a la divisió del grup en subgrups que acompleixen diferents funcions en una situació d’igualtat quan hi ha superioritat o inferioritat, la diferenciació es converteix en estratificació estratificació social En el segon cas, expressa les diferents agrupacions per motius de funció, rang, cultura, interessos, etc, que són causa i dinàmica de l’evolució social
simbiosi
Sociologia
En ecologia humana, relació que sustenta l’estructura d’un grup humà, tant en el seu aspecte espacial com en la divisió del treball i que inclou avantatges recíprocs entre els seus diversos components.
No hi ha acord quant als límits del camp de la simbiosi mentre que uns RE Park, EW Burgess la redueixen a un tipus subsocial d’interacció amb exclusió de totes les formes d’interrelació que inclouen el pensament i la parla, d’altres AH Hawley la limiten estrictament a la interacció i complementarietat entre persones que ocupen posicions diferents i exerceixen funcions especialitzades en la divisió del treball, amb exclusió de les relacions suplementàries entre persones que ocupen funcions similars, com en el cas del comensalisme
Johan Galtung
Sociologia
Sociòleg noruec.
Doctor en matemàtiques 1956 i en sociologia 1957, fou fundador i director de l’Internacional Peace Research Institute, d’Oslo 1956-69 El 1964 fundà la revista Journal of Peace Research , reputada com la publicació més prestigiosa de les especialitzades en l’estudi dels conflictes El 1969 fou designat primer catedràtic del món en estudis per la pau i resolució de conflictes, a la Universitat d’Oslo, càrrec al qual renuncià el 1977 Fou professor d’estudis per la pau a la Universitat de Hawaii 1993-2000 i, posteriorment, professor per la pau global a la Universitat Internacional…
Lluís Flaquer i Vilardebò

Lluís Flaquer i Vilardebò
© Arxiu Ll. Flaquer
Sociologia
Sociòleg.
Graduat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de sociologia de la mateixa universitat emèrit des del 2016, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada 1982,…
Arnau Puig i Grau

Arnau Puig i Grau (2001)
Pep Parer | Museu d'Història de Catalunya (CC BY 3.0)
Historiografia catalana
Sociologia
Crític, filòsof, historiador i sociòleg de l’art.
A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…
,
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…