Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
democràcia electrònica
Sociologia
Mecanisme de deliberació, discussió i votació mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
L’ús innovador de les TIC permet potenciar la democràcia en facilitar una participació directa dels ciutadans en la presa de decisions polítiques Algunes experiències històriques demostren que la implantació d’una nova tecnologia pot enriquir la vida democràtica, però el seu èxit depèn essencialment de la tradició i la cultura democràtica de base
conflictivisme
Sociologia
Perspectiva sociològica que concep la vida social essencialment plena de tensions entre els grups i les col·lectivitats.
negritud
Sociologia
Moviment social i intel·lectual que reivindica la tradició cultural negra.
Circumscrit al domini colonial francès africà i antillà i als estats que en sorgiren, fou un moviment essencialment francòfon El terme negritud fou emprat per primera vegada l’any 1935 pels escriptors LSSenghor, ACésaire, ADiop, etc, els quals posteriorment s’agruparen a l’entorn de la revista “Présence africaine” fundada a París el 1947 Després del congrés panafricà d’Alger 1969, el terme caigué en desús i àdhuc fou rebutjat Ha estat considerat tant una dignificació de la identitat de la raça negra com una subordinació encoberta a la cultura europa, sobretot a partir de la…
meritocràcia
Sociologia
Societat en què la posició dels individus en l’estructura ocupacional és producte solament del mèrit i del talent individual.
Un règim meritocràtic és regit pel principi de la igualtat d’oportunitats Ni l’herència, ni les relacions socials, ni l’atzar expliquen l’èxit d’un individu Les societats amb un règim meritocràtic, però, no són pas igualitàries això sí, les desigualtats que s’hi generen són producte d’una competició igualitària Una meritocràcia perfecta és una utopia, però les societats sempre són més o menys meritocràtiques L’ideal meritocràtic s’enfronta al problema de garantir una mesura objectiva del talent que sigui independent dels avantatges heretats Generalment són l’escola i la universitat les que…
aculturació
Antropologia social
Sociologia
Procés de canvi cultural.
El mot aculturació és emprat per a indicar que determinades formes de vida o de cultura han estat introduïdes en les funcions socials d’una societat a través del seu contacte amb una altra societat parcialment o totalment diferent quan dues o més societats humanes es relacionen per cooperació, a través de conquesta militar, per imposició política d’una sobre l’altra, una d’elles, almenys, adquireix formes de vida de l’altra El procés d’adquisició d’aquestes formes de vida —el procés d’aculturació— és anomenat manlleu cultural Així, la presa de contacte i la continuïtat de les relacions entre…
sociologia
Sociologia
Ciència social que té per objecte l’estudi racional i crític de la societat humana.
Investiga la dimensió social de l’home, tant en l’aspecte relativament permanent grups, institucions i estructures socials de tota mena com en l’aspecte fluid i dinàmic tensions, conflictes, transformacions En contrast amb d’altres ciències socials afins, no aïlla un sol nivell de la realitat, sinó que els interrelaciona constantment Així, quan el sociòleg investiga l’economia, no es limita als fenòmens de producció i distribució de béns i mercaderies, sinó que intenta d’esclarir la distribució del poder polític que hi és lligat, el sistema de desigualtat social classes socials que genera i…
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…