Resultats de la cerca

En la història de l’evolució del concepte i la teoria de l’estratificació social, Marx suposà un canvi radical, amb la seva doctrina sobre les classes socials la dels qui posseeixen els mitjans de producció i la dels treballadors al servei d’aquells, en fer exclusiva la importància del factor econòmic com a criteri d’estratificació La sociologia anglosaxona, tanmateix, critica el plantejament marxista com a parcial, en la mesura que oblida els condicionaments que, en ordre a l’estratificació social, deriven del prestigi i dels diferents càrrecs laborals i professionals i de les estructures…

La diferenciació pot ésser interna o entre grups En el primer cas, respon a la divisió del grup en subgrups que acompleixen diferents funcions en una situació d’igualtat quan hi ha superioritat o inferioritat, la diferenciació es converteix en estratificació estratificació social En el segon cas, expressa les diferents agrupacions per motius de funció, rang, cultura, interessos, etc, que són causa i dinàmica de l’evolució social

Fou professor a l’escola superior de Brunsvic 1928-33 i, després del 1938, a la Universitat d’Århus S'interessà per la macrosociologia, en relació amb la sociologia del coneixement i l’estratificació social Escriví Die Masse und ihre Aktion ‘La massa i la seva acció’, 1926, Die Soziale Schichtung des deutschen Volkes ‘L’estratificació social del poble alemany’, 1932 i Die Klassengesellschaft im Schmeltztiegel ‘La societat de classes en el gresol’, 1949

A La Teoria de la classe ociosa 1899, Thorstein Veblen considerà que la classe superior està en condicions d’imposar el seu estil de vida com un model de referència a seguir o a respectar per a la resta de classes socials La noció d’estil de vida comporta una versió estilitzada de la societat entesa com un tot més o menys harmònic i és molt important si es volen tractar fenòmens com els de la moda o les cultures juvenils Es tracta d’un terme que actualment gaudeix d’un ús ampli i variat, tant en el camp de la sociologia com, principalment, en la investigació sobre l’estratificació social o en…

Segons l’anàlisi marxista, les forces i relacions de producció constitueixen la base que determina l’estructura de la societat, corresponentment dividida en classes, i la consciència i ideologia d’aquestes El fet que Marx i el marxisme hagin destacat aquest problema fou preparat per Saint-Simon i els seus seguidors, així com per Proudhon per contra, els sociòlegs anglosaxons tendeixen a diluir les classes socials sota el concepte genèric d'estratificació social, que, tot i que pugui superposar-se al de classe, designa un fenomen completament diferent Les classes socials apareixen amb la…