Resultats de la cerca

Professor a Colúmbia, desenvolupà la teoria funcionalista d’acord amb la línia antiutòpica de la sociologia nord-americana A Social Theory and Social Structure 1957 definí la funció com els procediments biològics i socials que ajuden a mantenir el sistema i que suposen conseqüències objectives observables Altres aportacions seves que tingueren una àmplia influència foren la teoria de l’anomia, la concepció de la burocràcia i l’explicació sociològica del desenvolupament de la ciència al sXVII És autor, també, de The Student Physician 1957, On the Shoulders of Giants 1965, Social Theory and…

Fill d’emigrants jueus russos, estudià sociologia a la Universitat de Toronto i es va doctorar el 1953 a la Universitat de Chicago amb una tesi feta a les Illes Shetland entre el 1949 i el 1951 i publicada el 1959 amb el títol The Presentation of Self in Everyday Life 1959 El 1950 es va incorporar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley Posteriorment fou professor de sociologia i antropologia a la Universitat de Pennsilvània Des del 1981 fins a la seva mort fou president de l’Associació Americana de Sociologia Autor d’una obra prolífica i molt influent, destaca la “perspectiva…

Es doctorà en psicologia social a la Universitat de Columbia l’any 1953 i fou professor emèrit de la Universitat de Yeshiva Nova York i professor visitant en diversos centres d’investigació Stanford, Princeton, Hawaii, Jerusalem, etc Considerat un dels fundadors de la sociolingüística, és un dels investigadors més destacats en aquest àmbit És autor d’un gran nombre de publicacions Readings in the Sociology of Language , Sociolinguistics A Brief Introduction , Advances in the Sociology of Language , Language and Ethnicity in Minority Sociolinguistic Perspective 1989, Reversing Language Shift…

Professor a les universitats de Buffalo 1937-41, Chicago 1946-58 i Harvard 1958-81, destacà pels seus treballs sobre els mass-media Entre les seves obres sobresurten The Lonely Crowd 1950, on analitza el caràcter de la societat nord-americana, i Faces in the Crowd 1952

Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial Alhora, a partir d’un ritme en el creixement de la població urbana, s’ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals En començar el s XIX només Londres i París, entre totes les ciutats del món, superaven el mig milió d’habitants Nàpols, Moscou i…