Resultats de la cerca

Quan hom fa referència a un determinat percentatge o proporció entre diverses magnituds o variables econòmiques, utilitza preferentment el terme “taxa”, en aquells casos en què és fàcilment identificable i relativament estable en el temps Així, hom parla de taxa de canvi, taxa de mortalitat, taxa de natalitat, mentre que en altres casos més diversificats o modificables és utilitzat el terme “tipus” Aquest és el cas de tipus d'interès, tipus de descompte, etc

Normalment hom les trasllada a un altre país aprofitant situacions de necessitat, més o menys extrema, o utilitzant falsedats, amenaces i fins i tot violència A partir del segle XIX es produïren nombroses iniciatives per evitar aquest comerç, com ara la creació de lligues i associacions i la celebració de congressos internacionals Finalment, el 1949 les Nacions Unides aprovaren un conveni per a la repressió del tràfic de blanques i d’éssers humans Tanmateix, malgrat les prohibicions, aquest tràfic continua força actiu, i l’erradicació va íntimament relacionada amb el problema de…

La taxa normalment és calculada sobre mil habitants Amb fins més socials, hom pot calcular la taxa sobre el total de matrimonis, indicant els anys que han durat

Hom desobeeix específicament la llei objecte de les protestes, però sovint també d’altres que els ciutadans acatarien en circumstàncies normals El recurs a la desobediència civil és sempre pacífic i té com a finalitat derogar o canviar la llei considerada injusta, tot forçant l’autoritat a entrar en negociacions o bé a exercir una violència que pot arribar a ésser considerada moralment inacceptable En les democràcies i en els estats de dret els moviments de desobediència civil han d’afrontar dues objeccions principals en primer lloc, la que sosté que, en elegir els seus…

A més de la forma socialasiàtica, objecte de notables polèmiques i que, actualment, hom designa més àmpliament com a forma social tributària , Marx parla de les formes socials antiga caracteritzada pel fenomen de l’esclavitud, feudal i burgesa corresponent, en general, al sistema de producció capitalista, a les quals hom pot afegir la de la comunitat primitiva pròpia dels grups socials més primitius i la socialista Per al marxisme, el desenvolupament de les forces de producció determina la transformació de les relacions de producció, la qual cosa produeix una…

La idea del progrés fou desenvolupada, a partir del s XVIII, per intellectuals entusiasmats aleshores amb les primeres grans descobertes científiques i confiats absolutament en les capacitats illimitades de la raó humana Partint de la idea d’evolució històrica, que modificava la visió tradicional de l’univers i accentuava alhora el poder de l’home sobre les forces naturals, hom començà de creure que la humanitat havia de progressar indefinidament i que cadascun dels estadis successius de la història havia d’ésser millor que el precedent Actualment la idea de progrés resta molt…

Hom tracta de majestat els reis i emperadors, de santedat el papa i alguns patriarques, de molt honorable el president de la Generalitat, d' honorable els consellers i cònsols, d' altesa reial els prínceps, d' excellència els ministres, ambaixadors, consellers del regne, senadors, generals, presidents i fiscals d’audiència, acadèmics, etc, d' excellència reverendíssima els bisbes i nuncis, de beatitud els patriarques orientals, d' eminència els cardenals, de senyoria els diputats, jutges, batlles de municipi i caps de l’administració civil, de magnífic els rectors d’universitat,…

Abraça fenòmens tan amplis com els de desenvolupament, progrés, decadència i evolució quan el canvi no és gradual, hom parla de revolució El canvi social és determinat per tres factors alteracions sociobiològiques així, una transformació climàtica pot forçar un poble sedentari al nomadisme o a la conquesta, variacions imposades per un o diversos grups socials implantació d’una llei, construcció de vies de comunicació, persecució d’una minoria ètnica, etc o la mateixa dinàmica de les estructures socials establertes la dinàmica interna del sistema capitalista, per exemple, encamina…

Bé que alguns economistes la consideren com un pas cap a la civilització, hom sol considerar la societat de consum com a contradictòria i inhumana Però les crítiques que li són fetes parteixen del fet que una tal societat de consum —que avui actua com a estímul en tot el món— és en el fons una societat de producció específica i que els qui són interessats a produir-hi fan consumir el que els aporta més guanys, sense importar-los el benestar de la societat el consumisme és una internacionalització psicològica de costums i modes necessaris a aquest sistema específic de producció

En aquest sentit hom entra en l’alta societat quan és acceptat no sols per la seva situació econòmica avantatjosa nou ric, sinó per un estil de vida que respon a les normes de convivència refinades del grup social en qüestió