Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
sociologia
Sociologia
Ciència social que té per objecte l’estudi racional i crític de la societat humana.
Investiga la dimensió social de l’home, tant en l’aspecte relativament permanent grups, institucions i estructures socials de tota mena com en l’aspecte fluid i dinàmic tensions, conflictes, transformacions En contrast amb d’altres ciències socials afins, no aïlla un sol nivell de la realitat, sinó que els interrelaciona constantment Així, quan el sociòleg investiga l’economia, no es limita als fenòmens de producció i distribució de béns i mercaderies, sinó que intenta d’esclarir la distribució del poder polític que hi és lligat, el sistema de desigualtat social classes socials que genera i…
Josué de Castro
Sociologia
Metge i sociòleg brasiler.
Professor de geografia humana a la Universitat de Rio de Janeiro, fundà l’institut de nutrició humana del Brasil i fou elegit 1952-56 president del consell executiu de la FAO S'exilià a París l’any 1964, després del cop d’estat militar La seva obra, que relaciona els problemes demogràfics amb les deficiències de nutrició als països subdesenvolupats, ha aconseguit atreure l’atenció del món sobre la fam als països endarrerits Entre les seves obres cal esmentar Geography of Hunger 1949 i Geopolítica da fome 1951
risc extern
Sociologia
Risc provocat per les forces de la natura.
La natura desbocada pot esdevenir una amenaça per a la supervivència humana
monogàmia
Sociologia
Unió d’un sol home amb una sola dona.
La monogàmia, que és la base de la societat monògama, ha estat considerada pels teòrics de l’evolucionisme com l’últim i més perfecte estadi de la unió dels individus dins la societat humana en el seu camí vers la civilització Segons aquesta opinió, aquest camí s’inicià a l’etapa del salvatgisme amb la promiscuïtat, continuà al període de la barbàrie amb la poligàmia i arribà a la civilització amb la monogàmia No hi ha, però, absolutament cap fet que aboni aquesta teoria Hi ha pobles molt primitius, com els fueguins, que són monògams, i pobles civilitzats, com els musulmans, que…
efecte pervers
Sociologia
Conseqüència no prevista i no desitjada del comportament humà.
Tota acció social, encara que sigui amb bona intenció, pot tenir resultats i efectes contraproduents Max Weber era molt conscient del caràcter paradoxal i, fins i tot, tràgic de la condició humana
Otis Dudley Duncan
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Deixeble de Durkheim, aprofundí especialment l’ecologia humana Fou professor a la Universitat de Michigan Les seves obres principals són Metropolis and Region 1960, Socioeconomic Background and Achievement 1972 i diversos estudis sobre la població rural i els negres
procés de racionalització
Sociologia
Procés en virtut del qual tots els àmbits de la vida social estan subjectes a unes pautes i normes de comportament estrictes.
Segons Weber, la burocràcia i les formes modernes d’organització del treball són el paradigma de la racionalització moderna que és característica de la civilització occidental Tota acció s’ha de regir per formes precises de càlcul i organització que impliquen regles i procediments abstractes i, en conseqüència, no hi ha cap aspecte de l’activitat humana que es pugui deixar a l’atzar
planificació familiar
Sociologia
Terme aparegut als EUA (family planning) cap a a la fi dels anys cinquanta com a sinònim de control de naixements
.
En tant que concepte englobador, la pràctica de la planificació familiar representa l’atenció dels aspectes psicològics, mèdics, familiars, socials, econòmics, demogràfics, etc, que condicionen la natalitat El 1968 fou declarada per la Conferència de l’ONU sobre els drets de l’home com un dret fonamental de la parella humana i, des de llavors, ha estat pràcticament reconeguda i acceptada arreu La primera intervenció legislativa per part dels poders públics en l’adopció d’alguna mesura de planificació familiar tingué lloc al Japó el 1948
societat líquida
Sociologia
Trànsit d’una societat institucionalitzada a partir de valors sòlids, repetitius i perennes a una societat −l’actual−, en la qual predominen estructures socials més volubles, flexibles i menys perdurables en el temps.
Aquesta tendència comporta que les estructures i les institucions socials deixin de ser els marcs de referència que abans eren per a l’acció humana El nou escenari té com a conseqüència una fragmentació més pronunciada de la vida de les persones i exigeix als individus predisposició a la flexibilitat i al canvi en l’assumpció de compromisos i lleialtats amb els altres individus i amb la societat en general El concepte fou encunyat a partir de les aportacions del sociòleg d’origen polonès Zygmunt Bauman, autor d’obres com Liquid Modernity 2000 i Liquid Times 2006
Lluís Recasens i Siches
Sociologia
Dret
Jurista i sociòleg.
Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i dret Deixeble de Serra i Húnter i d’Ortega y Gasset, fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1927, Salamanca i Valladolid Destacà en obres de filosofia del dret, com La filosofía del derecho de Francisco de Suárez 1927, Estado y derecho 1931, etc Diputat a corts com a membre del grup Al Servicio de la República, després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a Mèxic, on publicà Vida humana, sociedad y derecho 1945, Tratado general de sociología 1956 i La nueva filosofía de la interpretación del derecho 1986