Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
discriminació positiva
Sociologia
Conjunt de polítiques compensatòries que pretenen afavorir els membres de col·lectius que hom considera sotmesos a desavantatges socials, laborals, etc.
L’objectiu és corregir discriminacions associades al sexe, l’ètnia, la raça, la llengua, la religió, etc, les quals, bé que no són vigents en la legislació ni defensats per la majoria de la població, mantenen els seus efectes en societats teòricament amb igualtat de drets i d’oportunitats Als països anglosaxons rep el nom de ‘acció afirmativa'
nudisme
Sociologia
Doctrina i pràctica dels qui prescindeixen dels vestits com a mitjà més natural amb vista al desenvolupament de tota l’activitat humana.
El nudisme, com a moviment, nasqué al començament del s XX a Alemanya amb la formació dels primers grups de Nacktkultur ‘cultura del nu’ El moviment aviat s’estengué a Anglaterra, França, Escandinàvia i altres països europeus, i vers el 1930 es començaren a formar grups nudistes als EUA i al Canadà A partir de la Segona Guerra Mundial el moviment nudista s’ha anat incrementant, malgrat l’oposició que ha trobat en la legislació de molts països
borsa de treball
Sociologia
Entitat de caràcter públic o privat, on conflueixen les ofertes i demandes de treball, i la missió de la qual és facilitar, cobrant o de franc, treball als qui ho sol·liciten.
Moltes borses tenen també serveis d’orientació i de selecció Un antecedent de les borses de treball es troba en els gremis, però la legislació laboral no les considerà fins al s XX Actualment, les crisis, la desocupació i els problemes d’adaptació, produïts per l’evolució constant de les tècniques, han imposat la creació d’institucions públiques encarregades d’assegurar la collocació fins i tot en períodes de normalitat, i la tendència a disposar l’obligatorietat de la utilització de les borses de treball tant per part dels patrons com dels treballadors i dels desocupats
pla Beveridge
Sociologia
Pla de reforma social britànic que es desprèn del Report on Social Insurance and Allied Services (1942), formulat per la comissió presidida per William H. Beveridge-.
El pla Beveridge pretenia de redistribuir la renda nacional a través de les assegurances socials i els subsidis familiars, els quals variaven en funció del nombre, de l’edat i del sexe dels membres de la família La contribució al finançament del programa anava a mitges entre els patrons i els treballadors, d’una banda, i els ingressos procedents dels imposts, de l’altra Aquest pla, considerat una fita molt important en l’establiment del Welfare State, fou plenament incorporat a la legislació anglesa en tres lleis promulgades el 1946 i el 1948, i tingué un ampli ressò,…
violència sexista
Sociologia
Agressió física o greuge moral protagonitzat per una persona en contra d’una altra del sexe oposat.
El terme generalment és emprat amb referència a la violència que exerceix l’home sobre la seva parella o exparella sentimental femenina, motiu pel qual en aquests casos s’empra també el terme violència masclista per a referir-s’hi La violència sexista inclou també qualsevol acció social que posa en perill la llibertat i la integritat física i moral de les víctimes Es manifesta mitjançant l’ assetjament sexual , la violència física i la violència psicològica, que gairebé sempre va acompanyada de la violència física, bé que el cas invers és menys freqüent és a dir, que pot donar-se violència…
Gumersindo de Azcárate

Gumersindo de Azcárate
© Fototeca.cat
Educació
Política
Sociologia
Dret
Polític, jurista, educador i sociòleg castellà.
Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida passà al…
moviment gai
Sociologia
Nom donat al conjunt d’organitzacions d’homosexuals que reivindiquen la igualtat de drets per a les persones amb aquesta orientació sexual.
Els seus objectius principals són l’eliminació de discriminacions tant de tipus legal com social, l’afirmació de la legitimitat i la dignitat de la condició homosexual i, de vegades, la pràctica deliberada d’un estil de vida diferent del statu quo Els anys vuitanta afegí la prevenció de la sida a les seves activitats Hom pot trobar precedents del moviment gai en el Comitè Cientificohumanitari, organització creada el 1897 pel metge alemany Magnus Hirschfield, el qual rebutjà considerar l’homosexualitat com una malaltia i impulsà, així mateix, la reforma de la legislació Més…
dona
Sociologia
Dret
Persona del sexe femení.
Les seves característiques biològiques són anàlogues a les de les altres femelles dels mamífers superiors femella Llevat d’algunes societats primitives de règim matriarcal, la dona ha estat objecte d’una discriminació respecte a l’home basada en la seva constitució anatòmica més feble i, especialment, en les limitacions imposades per la maternitat Fou probablement dins les primitives societats ramaderes i, en les agràries, a partir de l’especialització en el treball, juntament amb l’aparició de la propietat privada i de la seva transmissió hereditària, que la dona restà relegada a un paper de…
graduat social
Sociologia
Tècnic que, de manera independent o en una o diverses empreses, realitza funcions d’organització, control, assessorament i aplicació de la legislació social.
Instituto de Reformas Sociales
Sociologia
Organisme encarregat de l’estudi dels problemes socials a Espanya i de la preparació de projectes legislatius per a regular el món del treball.
Fou creat per Silvela per l’abril del 1903, després d’un projecte de Canalejas de l’any anterior El seu antecedent principal fou la Comissió de Reformes Socials, creada per Moret el 1883 Era regit per 30 membres posteriorment la xifra fou ampliada fins a arribar a 60 el 1919, els uns nomenats pel govern sobretot el president i els altres elegits per associacions de la Patronal i de la classe obrera Constituïen l’aparell operatiu les seccions de preocupació legislativa, inspecció del treball i serveis jurídics, investigació sociològica fins el 1919, que foren creades dues direccions generals…