Resultats de la cerca

Als Països Catalans, aquest terme és en desús des del segle XVI en les seves accepcions històriques fou reintroduït a partir del francès pels obrers de la Primera Internacional en llurs actes de propaganda, per a designar el propietari de fàbriques o posseïdor de capital

Durant l’edat mitjana equivalia a noble, per oposició a vilatans, ciutadans i burgesos A partir de la darrera meitat del s XIX ha esdevingut un sinònim de baró , emprat en llocs públics per a distingir el sexe, o una qualificació per a indicar una persona que es destaca tant per la seva distinció de maneres i d’aspecte com per la rectitud de comportament

Doctorada i especialista en sociologia de la comunicació, tema sobre el qual ha publicat articles i llibres, entre els quals Las formas de consumo de la televisión como generadora de identidad 1998, La Societat Xarxa a Catalunya 2003, amb M Castells i altres, La transició a la Societat Xarxa 2007, amb M Castells i altres, Televisió i Internet la guerra de les pantalles 2007, amb C Tabernero i V Dwyer Ha estat directora d’Estudis i Continguts de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de 1995 a 2002, i membre del consell d’…

Creat el 2005, promou la llengua francesa i la cooperació cultural i institucional entre els seus membres Té els precedents en l’Agence de Coopération Culturelle et Technique ACCT creada el 1969, que el 1997 adoptà la Carta de la Francofonia com a document fundacional, revisada en ocasió de la fundació de l’OIF La carta estableix com a prioritats la promoció de la democràcia, la prevenció i mediació en els conflictes i el suport a l’estat de dret i als drets humans, el diàleg i els intercanvis interculturals, els vincles de cooperació que afavoreixin economies pròsperes i sostenibles i la…

En el context de la Unió Europea, es considera emigrant la persona que ha deixat de tenir la residència habitual en un estat membre durant un període mínim de dotze mesos

En acabar els estudis exercí la docència, primer com a tutor d’una família benestant, i després, com a mestre en diverses escoles públiques fins que abandonà l’ensenyament per dedicar-se al periodisme Començà la seva carrera periodística el 1865 dirigint la revista política Revue de Genève , més tard fundà la revista radical Der Fortschritt fins que el 1871 passà a ser l’editor de la revista Helvétie Des del 1868 fou l’encarregat d’editar el full Les États-Unis d’Europe , que publicava la Lliga Internacional de la Pau i la Llibertat parallelament se'l nomenà cap en collaboració amb A Gobat…

Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid, on es doctorà en dret Amplià estudis a París, Cambridge, Heidelberg i Frankfurt Treballà amb Raymond Aron i Edgar Morin a l’École des Hautes Études de la Sorbona, i posteriorment a la Universitat de San Diego Califòrnia En l’àmbit docent fou, entre d’altres, fou catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1980 i professor i director del Collège des Hautes Études Européennes Miquel Servet de París des del 1993 Ocupà també nombrosos càrrecs acadèmics president del Centro de Estudios sobre Autonomía e…

Fou fundada el 1949 sota els auspicis de la UNESCO i és membre de l’International Social Science Council És composta per sociòlegs procedents de més de 109 països L’associació té com a objectius principals la representació de tots els sociòlegs de qualsevol lloc, amb independència de l’escola de pensament, enfocament científic o ideologia

Membre del partit comunista, l’abandonà per diferències ideològiques amb la direcció Professor de sociologia a Estrasburg, el 1967 passà a París-Nanterre Preocupat pels problemes de l’humanisme marxista “l’home total” i per la sociologia agrària i urbana, és autor de Logique formelle et logique dialectique 1947, Les Pyrénnées 1965 i Du rural a l’urbain 1970, entre altres obres