Resultats de la cerca

Matemàticament s’expressa així n x essent la taxa de natalitat de l’any x , N x el nombre de nascuts vius l’any x , P x la població del 31 de desembre de l’any x , i P x - ₁ la població del 31 de desembre de l’any anterior Normalment la taxa és donada en tant per mil basta, doncs, multiplicar per mil el resultat de l’aplicació de la fórmula La taxa bruta de natalitat relaciona un flux demogràfic —els naixements al llarg d’un any— i un estoc —la població mitjana que en teoria ha generat aquest flux— Aparentment aquesta taxa és una bona mesura de la capacitat…

Aquest fenomen és exclusiu dels països desenvolupats en els quals el creixement de la població no depèn de la mortalitat, sinó de la natalitat deslligada de la fecunditat natural Fou àmpliament registrat després de la Segona Guerra Mundial àdhuc en països no belligerants, com Suècia, fet que demostra que no fou exclusivament un fenomen de supernatalitat de recuperació, com sol registrar-se després d’una guerra o epidèmia

La teoria de la transició és una situació lògica establerta en tres fases La primera fase, o període pretransicional, es caracteritza per unes elevades taxes de natalitat i mortalitat i una baixa esperança de vida En aquest període, que hom anomena també antic règim demogràfic o règim demogràfic tradicional, la mortalitat afecta més els infants i es poden apreciar crisis de subsistència ocasionades per grans fams, epidèmies i guerres, les quals es representen com a pics recurrents en la línia de les taxes de mortalitat, que s’esdevenen per sobre de les taxes de natalitat i són causa de…

La doctrina antinatalista més notable és el maltusianisme L’antinatalisme és característic de classes mitjanes i, per tant, més fort a la ciutat i als països industrialitzats, on provoca un envelliment demogràfic La política antinatalista mitjançant l’avortament, els mètodes contraceptius o l’esterilització, limita els naixements per tal de reduir la misèria o augmentar el benestar dels ciutadans Als països asiàtics, amb excés de població i de natalitat, els governs són obertament antinatalistes i adopten mesures per tal d’aturar els naixements en els matrimonis que tenen molts…

Es calcula fent la diferència entre la taxa de mortalitat i la de natalitat

Les taules demogràfiques més característiques són les de mortalitat, de natalitat, de fecunditat i d’estructura per edats

Les taxes de mortalitat davallaren, mentre que les de natalitat es mantingueren, de manera que augmentà el creixement natural la població europea es duplicà en només un segle, tot i les migracions cap a Amèrica La distribució de la població també varià Si abans de la transició demogràfica la població europea era bàsicament rural, amb la transició esdevingué predominantment urbana El nombre de nuclis de població aïllats s’anà reduint cada cop més i, consegüentment, es reduí també la incidència de l’endogàmia Les causes principals d’aquests canvis foren les millores en sanitat i higiene,…

Les taxes demogràfiques es diferencien de les proporcions Posen en relació esdeveniments registrats de manera contínua fluxos amb les poblacions mitjanes al llarg del període de registre estocs, com és el cas de les taxes de mortalitat, natalitat o nupcialitat Les proporcions, en canvi, relacionen una part amb el total d’una població proporció de joves, de dones o de solters

Quan hom fa referència a un determinat percentatge o proporció entre diverses magnituds o variables econòmiques, utilitza preferentment el terme “taxa”, en aquells casos en què és fàcilment identificable i relativament estable en el temps Així, hom parla de taxa de canvi, taxa de mortalitat, taxa de natalitat, mentre que en altres casos més diversificats o modificables és utilitzat el terme “tipus” Aquest és el cas de tipus d'interès, tipus de descompte, etc

En tant que concepte englobador, la pràctica de la planificació familiar representa l’atenció dels aspectes psicològics, mèdics, familiars, socials, econòmics, demogràfics, etc, que condicionen la natalitat El 1968 fou declarada per la Conferència de l’ONU sobre els drets de l’home com un dret fonamental de la parella humana i, des de llavors, ha estat pràcticament reconeguda i acceptada arreu La primera intervenció legislativa per part dels poders públics en l’adopció d’alguna mesura de planificació familiar tingué lloc al Japó el 1948