Resultats de la cerca

Hom l’anomena nomadisme quan no és orientat i no hi ha certesa de retorn al punt de partença, emigració o immigració , si hom el refereix al punt d’arribada quan acaba amb la implantació en una zona nova, i invasió quan és orientat i un grup, generalment nombrós, deixa l’àrea de repartició normal, com en el cas de les migracions unidireccionals dels lemmings és un moviment sense retorn i tots o gairebé tots els participants moren durant el desplaçament

Aquest desajust es manifesta, entre altres símptomes, per fam, atur, manca d’habitatges, etc, factors que, alhora, són considerats obstacles per al futur desenvolupament del grup social Tanmateix, com que el factor recurs és un fenomen en gran part social, és molt difícil de destriar quan el desajust població-recursos és degut a un excés de població o a una inadequada utilització o distribució social de les potencialitats del territori És freqüent que en territoris grans i poc poblats, rics en potencialitats estocs de primeres matèries i recursos humans, una gran part de la població visqui en…

És, doncs, l’abandó, per part d’un contingent relativament nombrós d’individus, de llur lloc normal de residència, de forma que llur partença té conseqüències importants i una certa durada Gairebé sempre obeeix raons de caràcter socioeconòmic esquemàticament constitueix el transvasament d’una part de la població d’un lloc amb perspectives econòmiques reduïdes cap a un altre amb més possibilitats Hi caben una gran varietat de menes d’emigració, segons quins siguin els factors que porten a aquest transvasament El cas més simple és aquell en què la població d’un espai creix a major ritme que l’…

Pot practicar-lo un estat i de fet així ho han fet tots els estats totalitaris, però és més corrent que ho faci un partit o un grup reduït de persones Els seus precedents són antiquíssims, però en la seva forma moderna aparegué amb el populisme rus assassinat del tsar Alexandre II, el 1881 i amb l’onada de magnicidis realitzats per anarquistes que es produí a continuació Sadi Carnot, president de la República Francesa, el 1894 HumbertI d’Itàlia, el 1900 McKinley, president dels EUA, el 1901 Barcelona en fou particularment afectada atemptat de Pallàs contra Martínez de Campos 1893, bomba del…

L’atemptat a la Rambla de Barcelona La societat catalana va ser colpejada pels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost, reivindicats per l’Estat Islàmic L’atropellament massiu a la Rambla, protagonitzat per Younes Abouyaa-qoub, un jove de 22 anys, va provocar 14 morts i gairebé una vuitantena de ferits de diversa consideració La major part de les víctimes eren turistes que passejaven per un dels indrets més emblemàtics de la ciutat La mateixa nit, un escamot terrorista va fer un atac al passeig Marítim de Cambrils i va provocar la mort d’una dona Una patrulla dels Mossos…