Resultats de la cerca

Marx assenyalà el paper central del moviment obrer en la societat industrial, i, d’acord amb A Touraine 1973, la societat postindustrial ha afavorit l’aparició de nous moviments socials dirigits per nous collectius moviment feminista, regionalista, ecologista, etc Els moviments socials són de naturalesa molt diversa No tots, però, tenen únicament una dimensió social alguns assoleixen, també, una dimensió política En un principi, un moviment social no està gaire institucionalitzat, sinó que sorgeix d’una protesta social més o menys espontània contra greuges específics o de caire general, però…

Segons Tarde, la imitació possibilita crear relacions duradores i comunes entre els homes, i s’inscriu en el drama de la vida quotidiana Hom no imita tant la persona com el que representa i, per tant, és el grup que es capta a través d’ella En el cas de conductes desviades, té lloc la recerca d’altres grups de referència per tal de poder generar noves conductes i nous valors

Les teories clàssiques de l’organització industrial—taylorisme i fordisme— sorgiren al principi del segle XX, època en què culminà el maquinisme, amb la introducció de nous mètodes d’organització del procés de treball Així com el taylorisme cercava de millorar l’eficàcia industrial, el fordisme prestava molta més atenció a la sortida comercial dels productes la producció en massa requereix mercats de masses El fordisme suposà la introducció de la cadena de muntatge mòbil i la fabricació portada a terme a grans plantes i adreçada a mercats de masses Aquest sistema de producció a…

Formació i carrera docent Estudià filosofia i història a l’École Normale Supérieure, on obtingué el càrrec de professor agregat en història el 1950 Posteriorment, el 1952, amplià estudis a la Universitat de Harvard EUA Des del 1956 exercí també la docència i la investigació a l’Amèrica Llatina El 1965 obtingué el doctorat en sociologia Fou membre, també, del comitè de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique 1950-57 i director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales des del 1970, dins del qual fundà el Centre per a l’Estudi dels Moviments Socials Fou també…

L’ús d’aquest terme s’ha estès a partir de la moda recent d’usar el prefix ciber , d’origen grec, en relació amb les noves tecnologies La cibercultura inclou les formes culturals pròpies creades i difoses a través del ciberespai, aprofitant els nous mitjans d’expressió que procuren aquestes tecnologies útils per a la creació i la difusió de béns simbòlics, ja siguin de creació tradicional text pla, imatge fotogràfica, etc com els que el fan servir en la seva creació les noves tecnologies hipertext, multimèdia, hipermèdia, realitat virtual que modifiquen la mateixa forma d’…

És practicat pels grups humans d’economia caçadora-recollectora com els australians, els sans i altres pobles molt primitius, els caçadors de l’Àrtic com els esquimals i els pobles d’agricultura primitiva els quals, a mesura que les terres s’empobreixen per manca d’adob, han de cercar nous camps de conreu Però la vida nòmada per excellència és la dels pobles d’economia ramadera, que han d’anar amb els ramats per cercar les pastures millors i els dipòsits d’aigua o de sal que convenen als animals La societat dels pobles nòmades ramaders és sempre patriarcal, amb una forta divisió tribal Els…

Des d’una visió estàtica de la història, hom ha qualificat la decadència com a període històric de crisi general en el qual concorren una sèrie de fenòmens desequilibri econòmic, malestar social, despoblament, estagnació demogràfica, pèrdua d’autoritat del poder central, etc, en contraposició a d’altres èpoques de més esplendor a les quals hom vol tornar A partir d’una perspectiva històrica evolucionista, hom ha defensat que totes les societats passen per uns períodes d’expansió, decadència i mort que donen pas a formes societàries superiors, en una visió gradual i cíclica del progrés humà…

En aquest sentit no és utòpica la concepció socialista segons la qual és possible la superació del capitalisme, bé que la mera supressió de les actuals classes socials basades en la propietat privada dels mitjans de producció no suposi la desaparició de privilegis, diferències i explotacions, vells o nous L’ideal de la societat sense classes és també propi del capitalisme, encara que aquest concep les classes d’una manera diferent, ja sia com a fruit de les diferències que neixen tant del consum com de la producció Max Weber o com a estrats socials basats en la professió, l’estil de vida i el…

La propaganda difereix profundament de l’educació que crea actituds, conviccions, creences i es basa en eslògans, en l’ostentació i en la reiteració, cercant nous continguts de creences i actituds amagades que suposa La propaganda, en aquest sentit, actua subreptíciament, fomentant l’emotivitat, reduint el camp de la visió i amagant les seves darreres motivacions o intencions, o simplificant-les per fer-les més planeres, comprensibles i acceptables publicitat La seva finalitat és convèncer i aconseguir una acció immediata En particular, la propaganda política , fruit de les…