Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
cogestió
Economia
Sociologia
Sistema de participació dels treballadors en la gestió de l’empresa a través d’organismes propis.
Aquesta participació pot tenir graus i aspectes diferents, però, en general, constitueix una institució ambigua que pretén d’establir un sistema de collaboració harmònica entre capital i treball que elimini el conflicte, faci augmentar la productivitat i permeti a l’empresa de planificar econòmicament La cogestió, en l’aspecte econòmic, és pràcticament nulla i només ha tingut alguna incidència quant a millora de sous i control de dividends en l’aspecte tècnic, només ha arribat a l’escala dels suggeriments o les consultes, sense cap poder sobre l’organització de la producció i les…
integració
Sociologia
Ajustament de les parts que componen un sistema social.
Suposa la identificació i la participació dels individus i els grups parcials en la societat global de què formen part La integració no és mai total, per raó de la diversa identificació i participació dels diferents elements que hi són vinculats, i d’ací els conflictes, factors de disgregació En una situació poc conflictiva, l’acceptació dels valors normatius de convivència i dels compromisos establerts entre els grups interessats garanteix la dinàmica integrativa altrament, la integració només pot ésser mantinguda forçadament, amb la consegüent supressió de la independència dels…
democràcia electrònica
Sociologia
Mecanisme de deliberació, discussió i votació mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
L’ús innovador de les TIC permet potenciar la democràcia en facilitar una participació directa dels ciutadans en la presa de decisions polítiques Algunes experiències històriques demostren que la implantació d’una nova tecnologia pot enriquir la vida democràtica, però el seu èxit depèn essencialment de la tradició i la cultura democràtica de base
bones pràctiques
Sociologia
Conjunt d’actuacions exemplars impulsades per una entitat, associació o institució, que tenen per objecte millorar de forma significativa una situació insatisfactòria en el seu camp d’actuació.
Les bones pràctiques poden tenir lloc en qualsevol àmbit d’activitat del sector públic o del sector privat, tant de gestió interna com de servei extern Comprenen el disseny de polítiques, la gestió de serveis, l’optimització de recursos, la qualitat, la participació, etc Les bones pràctiques són les experiències més significatives i que han donat bons resultats en contextos diversos
intel·ligència col·lectiva
Sociologia
Forma d’intel·ligència que sorgeix a partir de la col·laboració i la concurrència de molts individus que comparteixen els seus coneixements i habilitats en les xarxes socials.
L’ús del terme d’intelligència collectiva s’ha estès i s’ha vist impulsat amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, especialment amb Internet Amb la Web 20 apareixen noves formes de relacionar-se i interactuar La participació a la xarxa es basa en el principi que tothom sap alguna cosa que pot aportar i compartir amb els altres Així, els consumidors poden esdevenir també productors, atès que tenen moltes oportunitats i llibertat per generar i aportar tota mena de continguts a la xarxa, collaborant entre ells, aportant noves dades, corregint, ampliant, etc En…
empoderament
Educació
Sociologia
Procés pel qual individus o grups socials recuperen i incrementen la seva capacitat de decisió i de lideratge amb relació al seu propi desenvolupament i al seu propi esdevenir.
L’empoderament de les dones, per exemple, s’entén com el procés a través del qual aquestes es transformen en agents actius de les seves vides personals i collectives Això significa una presa de poder per a promoure canvis en la seva situació personal podran gaudir de major autoestima, autonomia, accés a recursos i participació social i política i en la seva situació social Es tracta d’un procés multidimensional en el qual intervenen aspectes socials, psicològics, econòmics i culturals dirigits a potenciar la delegació de poder en benefici d’una lògica més participativa i…
tecnocràcia
Política
Sociologia
Govern dels tecnòcrates.
Suposa una racionalització de les tasques de l’administració pública, fins a arribar a un nou model d’organització política i social, en el qual la gestió pública estigui en mans de tècnics en les diverses matèries, que impulsin per sobre de tot el desenvolupament econòmic, amb criteris d’eficàcia Partint d’una crítica a les ideologies polítiques, pretén arribar a la despolitització de les masses, que resten excloses de la participació en els afers públics, i a la creació d’una societat de consum que, mitjançant uns mecanismes de persuasió i repressió, permeti de fet la…
Raimon Bonal i de Falgas
Sociologia
Sociòleg.
Es llicencià en ciències polítiques i socials a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica Doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Expresident i un dels fundadors de l’Associació Catalana de Sociologia, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans Destacà per la seva intensa dedicació i participació en l’estudi de la sociologia de la marginació i de l’educació a través de la Fundació Jaume Bofill Fou professor titular de sociologia a la Universitat de Barcelona, articulista en diversos mitjans escrits i escriví en diverses obres collectives Autor d’una…
Ricardo Mella Cea
Comunicació
Sociologia
Publicista anarquista.
Membre del partit republicà federal, el 1881 fundà, a Vigo, el periòdic obrerista La Propaganda El 1882 assistí al congrés de la Federació de Treball de la Regió Espanyola a Sevilla Hi fundà La Solidaridad 1888-89, des d’on defensà l’anarcocollectivisme Per la seva participació en els certàmens socialistes de Reus 1885 i Barcelona 1889 i les collaboracions en Acracia 1886-88 i El Productor 1887-93, es convertí en el teòric anarquista més original de l’Estat espanyol Influït successivament per Pi i Margall, Proudhon, el positivisme de Spencer i l’individualisme de Max Stirner,…
Miquel Caminal i Badia

Miquel Caminal i Badia (2010)
© Generalitat de Catalunya
Sociologia
Economista i politòleg.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona , es doctorà el 1984 amb la tesi Joan Comorera i la revolució democràtica , una fita de la Catalunya actual pel que fa als estudis sobre l’esquerra Fou professor d’aquesta universitat des del 1978, on realitzà la seva trajectòria acadèmica i docent llevat dels anys 1992-95, que exercí a la Universitat Rovira i Virgili La seva recerca se centrà en el catalanisme i el federalisme entre els títols que publicà cal esmentar El federalismo pluralista Del federalismo nacional al federalismo plurinacional 2002 i Nacionalisme i partits…