Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
servei civil
Sociologia
Dret
Alternativa al servei militar, donada als objectors de consciència i reconeguda en moltes legislacions, consistent en una prestació personal en alguna de les activitats incloses en el concepte general de servei social.
servei civil
Sociologia
Dret
Prestació personal obligatòria per al compliment de finalitats d’interès general, com són la defensa nacional o les plantejades per circumstàncies especials.
Dins d’aquestes darreres, la més coneguda fou la prestació social substitutòria, introduïda per l’extensió de l’objecció de consciència, vigent a l’Estat espanyol fins a l’abolició del servei militar obligatori 2001
servei a l’empresa
Sociologia
Conjunt d’activitats econòmiques que no van adreçades directament a la producció de béns industrials, però que tenen per objecte possibilitar o facilitar el funcionament del sistema productiu i la reproducció de la força de treball.
Per exemple, són serveis a les empreses la consultoria jurídica i l’assessoria financera
servei de pompes fúnebres
Sociologia
Societat o organització encarregada del digne trasllat d’un difunt i de les activitats funeràries.
objecció de consciència
Sociologia
Dret
Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable, fent prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva.
L’objecció de consciència més coneguda és la que fa referència al servei militar Les motivacions que porten a aquesta actitud són d’ordre moral, religiós, ètic o polític, adduint raons sobre el respecte a la persona humana, l’antimilitarisme i la crítica a la cursa d’armaments Els objectors de consciència no violents solen proposar l’establiment d’una defensa civil com una alternativa a la tradicional A la major part dels països occidentals, els objectors poden fer un servei civil com a alternativa al militar en tasques d’alfabetització, sanitat, assistència social,…
geisha
Sociologia
Al Japó, jove educada en el ball, en el cant, en la declamació i en la música, en l’art de servir el te i de conversar.
Les geishes treballen normalment al servei d’empresaris Contràriament al que hom creu als països occidentals, no practiquen la prostitució
Institut d’Acció Social Universitària i Escolar
Sociologia
Institució creada per la Generalitat de Catalunya el 1933 per a dirigir i administrar les residències d’estudiants (Residència d'Estudiants, Residència Internacional de Senyoretes al Palau de Pedralbes —1933—, Residència per a Alumnes de l’Escola d’Infermeres —1933—).
Així mateix, s’encarregà dels serveis d’informació, estadística i publicacions edició d' Annals , el servei de bescanvi d’estudiants i el de proveïments i borses de treball Pertangué a l’Entr'aide Universitaire Internationale, de Ginebra Fou dirigit per Antoni MSbert
reproducció cultural
Sociologia
Transmissió dels valors i les normes culturals d’una generació a la següent.
Permet que es preservin al llarg del temps les experiències culturals en el si d’una família o d’un grup social determinat En les societats modernes els processos d’escolarització han esdevingut un dels principals mecanismes de reproducció cultural PBourdieu considera que el capital cultural és un instrument al servei de la reproducció i legitimació de les estructures de desigualtat social
bones pràctiques
Sociologia
Conjunt d’actuacions exemplars impulsades per una entitat, associació o institució, que tenen per objecte millorar de forma significativa una situació insatisfactòria en el seu camp d’actuació.
Les bones pràctiques poden tenir lloc en qualsevol àmbit d’activitat del sector públic o del sector privat, tant de gestió interna com de servei extern Comprenen el disseny de polítiques, la gestió de serveis, l’optimització de recursos, la qualitat, la participació, etc Les bones pràctiques són les experiències més significatives i que han donat bons resultats en contextos diversos
Gabriel de Tarde
Sociologia
Sociòleg francès.
Magistrat 1869-94 i cap del servei d’estadístiques criminals al ministeri de justícia 1893-1904, a partir de l’estudi de criminals desenvolupà una teoria dels processos d’interacció social, al cor de la qual descobrí tres processos fonamentals invenció, imitació i oposició Entre els seves obres cal destacar Les lois de l’imitation 1890 i Les lois sociaux 1898