Resultats de la cerca

Les preguntes fan referència a les opinions, gusts, intencions, sentiments, hàbits, pràctiques, etc, del subjecte, amb la qual cosa hom obté dades sobre alguns trets de la personalitat En alguns qüestionaris tenen importància també les preguntes i respostes objectives sobre l’edat, el sexe, la professió, etc Aquest mètode, que ha estat molt criticat, ofereix en realitat excellents característiques metrològiques i alguns qüestionaris moderns tenen una validesa comparable a la dels tests intellectuals test Permeten de fer enquestes enquesta, sondeigs d’opinió i serveixen d’…

La problemàtica de la consciència de classe és inherent, històricament, a la doctrina marxista i té el puntal teòric en Lukács Segons aquetsa persepctiva, una classe social no existeix com a tal sinó a partir del moment que en té consciència tot entenent aquesta en un sentit no purament psicològic, és a dir, quan s’organitza en partit autònom Així els diversos nivells de l’anàlisi de Marx sobre la història poden ésser considerats com a etapes de la formació d’una classe, des de la massa indiferenciada d’individus, que tot seguit s’organitza en “classe en si” classe-subjecte, fins…

Algunes de les fòbies socials més habituals tenen lloc davant situacions com ara parlar en públic, anar a entrevistes, participar en festes, actes socials o altres El subjecte tem, sobretot, actuar d’un mode que sigui humiliant o compromès per a ell L’exposició a aquests contextos socials temuts provoca una resposta gairebé immediata de malestar i d’ansietat excessiva i irracional que pot derivar en una crisi d’angoixa

L’expressió, creada per J-JRousseau al Contrat social , indica la voluntat del cos social o polític amb vista al bé comú contraposada a la “voluntat de tots” o suma de les voluntats particulars amb vista al bé privat No expressa allò que és, sino allò que ha d’ésser És la voluntat racional, dirigida per principis racionals, que són principis generals, i serveix al bé comú, entès com els interessos que són necessàriament comuns a tothom, independentment del que pugui pensar cada subjecte en un moment determinat

Aquesta relació s’estableix per l’ús repetit que el subjecte fa de la droga La drogoaddicció es pot donar tant amb substàncies que gaudeixen de mercat legal alcohol, tabac, certs preparats farmacèutics, substàncies volàtils, etc com amb d’altres el comerç i la circulació de les quals són illegals haixix, heroïna, cocaïna, etc La drogoaddicció, referida sobretot a drogues illegals d’administració endovenosa, com l’heroïna, començà d’ésser un seriós problema al món occidental a la fi dels anys cinquanta i començament dels seixanta, principalment als EUA Als Països Catalans aquesta…

El fenomen social que constitueix modernament la delinqüència juvenil ha fet que hom separés el seu estudi de la delinqüència general o criminalitat El motiu d’una tal diferenciació està en la necessitat —i en la consciència que hom en té— que l’acció jurídica i el control social, com també els mitjans de correcció i rehabilitació que hom ha d’aplicar sobre els delinqüents joves, siguin diferents dels que la societat té respecte als adults Aquesta consideració, pròpia del s XX, cristallitzà com a fruit d’un seguit d’esforços fets a la darreria del segle passat per humanitzar el tractament…

Formació i carrera docent Estudià filosofia i història a l’École Normale Supérieure, on obtingué el càrrec de professor agregat en història el 1950 Posteriorment, el 1952, amplià estudis a la Universitat de Harvard EUA Des del 1956 exercí també la docència i la investigació a l’Amèrica Llatina El 1965 obtingué el doctorat en sociologia Fou membre, també, del comitè de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique 1950-57 i director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales des del 1970, dins del qual fundà el Centre per a l’Estudi dels Moviments Socials Fou també…

La forma o manera d’aquesta unió configura la major part de vegades tota l’estructura de la societat, i d’aquí l’interès de molts investigadors antropòlegs, sociòlegs, etc per determinar les característiques del matrimoni La varietat de formes és molt gran, però les més esteses fins a temps molts recents es poden reduir a dues matrimoni entre una dona i un home monogàmia, entre un home i diverses dones poligàmia i, amb molta menys freqüència, una dona i diversos homes poliàndria En totes hi té una funció limitadora prioritària el tabú de l’ incest  bé que no és entès de manera unívoca arreu A…