Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
sociologia del coneixement
Sociologia
Disciplina que tracta de les determinacions socials dels continguts de la consciència.
Hom pot remuntar-se al mite de la caverna de Plató per a trobar un intent, per bé que metafòric, que donés compte de les limitacions imposades per unes determinades condicions a la interpretació del món Francis Bacon elaborà la teoria dels ídols, segons la qual la comprensió i les explicacions que hom donava d’esdeveniments o coses eren blocades o condicionades per prejudicis, molts d’ells de caràcter social La Illustració i els seus successors, de Condillac i Diderot a Saint-Simon i Comte, emfasitzaren la influència nociva de la ideologia sobre el coneixement Marx i Engels…
pobresa relativa
Sociologia
Situació de privació que experimenten certs individus que no poden assolir un nivell mínim de subsistència per a viure amb dignitat.
Es tracta d’una situació de privació de recursos que experimenten algunes persones amb relació a la resta de la societat
nomenclàtor
Sociologia
Demografia
En demografia, font estadística que es distingeix per donar informació sobre qualsevol àrea habitable d’àmbit intramunicipal, clarament diferenciada i coneguda per una denominació específica.
El primer nomenclàtor publicat a Espanya data del 1858, i els posteriors s’han anat publicant coincidint amb els censos Es tracta d’una font poc coneguda, però inestimable per al coneixement detallat del poblament del territori
interval genèsic
Sociologia
Espai de temps entre dues concepcions consecutives.
S'anomena interval genèsic total el lapse entre la primera i l’última concepció en la vida reproductiva d’una dona Es tracta d’un determinant important de la fecunditat màxima possible, condicionat tant per factors biològics com de comportament
semiconvivència
Sociologia
Forma de relació interpersonal associada als anomenats nous models familiars que fa referència a aquelles relacions de parella en les quals els dos membres decideixen lliurement compartir un projecte de vida en comú, malgrat no viure en la mateixa llar.
Es tracta d’un fenomen creixent a les societats liberal democràtiques, especialment entre persones amb relacions de convivència prèviament fallides, i es justifica com un nou compromís de parella que busca una forma de cohabitació que no anulli les individualitats
Ludwik Gumplowicz
Sociologia
Dret
Jurisconsult i sociòleg polonès.
Professor a Graz, defensà l’existència de grups humans heterogenis en lluita per la supervivència, problema que exposà a diverses obres 1875, 1879, 1883 sobre les races i les nacionalitats Tractà també sobre el dret polític des d’una perspectiva filosòfica 1877, i temes sociològics 1855 i 1899
gerontologia
Psicologia
Sociologia
Medicina
Ciència que estudia la vellesa en general i els processos que condueixen a l’envelliment de les persones.
Tracta, doncs, de tot allò que pot accelerar la pèrdua d’una funció fisiològica o la integritat somaticopsicològica de l’individu i en aquest aspecte es confon de vegades amb la geriatria i, a més, dels múltiples problemes de caràcter psicològic, familiar, econòmic, sociològic, etc, que són inherents a les persones en arribar a la vellesa
població estacionària
Sociologia
Població estable en la qual el nombre anual de naixements i de defuncions és idèntic.
Es tracta d’un model teòric de població tancada a les migracions i no correspon a cap població real que hagi existit mai La seva utilitat en l’anàlisi demogràfica rau en la gran varietat de relacions aïllades entre variables que permet estudiar Per exemple, la població total és igual al nombre anual de naixements multiplicat per l’esperança de vida
absentisme interior
Educació
Sociologia
Modalitat d’absentisme escolar que, en contraposició a l’absentisme convencional —la no-assistència a classe—, consisteix a assistir a l’escola però a sentir-se’n absent i amb un marcat desacord amb relació a les propostes formatives de la institució.
Es tracta d’un tipus d’absentisme propi d’aquells alumnes físicament presents a l’aula però que se senten aliens al procés formatiu que s’hi desenvolupa, no s’hi impliquen i no responen a les demandes o no mostren interès per allò que els ofereix l’escola perquè troben molts més estímuls engrescadors i propostes amb sentit, fora Els sociòlegs de l’educació consideren que és un símptoma clar que cal canviar i repensar algues formes i processos de la institució escolar
estat xarxa
Sociologia
Forma d’organització estatal –alternativa al model centralista– que permet adaptar-se millor als reptes de la mundialització política.
L’estat xarxa no comporta la desaparició de l’estat-nació sinó la seva adaptació, i segons Manuel Castells, permet superar la relació centre-perifèria i estar compost per una sèrie de nòduls interconnectats com ara estats nacionals, institucions supranacionals com la Unió Europea, institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, agències de les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç, etc Es tracta d’organismes supraestatals, però en els quals participen els mateixos estats Les decisions d’aquests organismes condicionen les polítiques de cada estat