Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Amorós
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra) situat a l’altiplà que separa les conques del Sió i de l’Anoia.
Almacelletes
Llogaret
Llogaret del municipi d’Almacelles (Segrià), a l’extrem oriental del municipi, al centre de l’altiplà que separa les conques del Cinca i del Segre.
La seva església és annexa de la d’Almacelles A l’edat mitjana era un castell amb terme propi anomenat la Saida
Montlleó

Vista del llogaret de Montleó
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), aturonat (706 m alt.) en un contrafort meridional de l’altiplà que separa les riberes de Sió i de Cervera.
De la seva església parroquial Santa Maria depenen les de Pomar, Briançó i els Hostalets
Vilamajor

Vista de l'absis de l'església de Sant Joan de Vilamajor
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Pujalt (Anoia), al S del terme, al límit amb els de Veciana (Anoia) i de Sant Guim de Freixenet (Segarra), damunt l’altiplà que separa les conques de l’Anoia i del Sió.
La seva antiga església parroquial de Sant Joan depèn de la de l'Astor i antigament de la de Segur És una capella romànica segle XII amb portal adovellat amb un sant lluitador amb llança sant Jordi o sant Miquel a la dovella central Consta de nau i absis rodó s’abandonà després del 1939
cafè
Grans de cafè, verd i torrat
© Fototeca.cat
Alimentació
Economia
Gra del cafè.
El seu ús és testimoniat des del segle VIII, de primer com a aliment, després com a base d’una beguda fermentada i com a medicina, i finalment en infusió Actualment el cafè sol ésser objecte d’una preparació abans del consum després de treure’n la polpa, a fi d’eliminar l’exocarp del fruit, i d’una fermentació espontània, tolerada a fi de fluïdificar el mesocarpi, hom procedeix a un rentatge, que deixa el gra lliure, i a un assecatge ulterior Els grans, aspres i amargants, rarament són consumits així cafè verd , bé que han estat emprats com a febrífug i antireumàtic generalment hom els…