Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
traçabilitat interna
Alimentació
Traçabilitat d’un producte alimentari dins d’una empresa, que permet obtenir informació sobre el seu procés d’elaboració, incloent-hi les matèries primeres, els productes utilitzats i els resultats de l’autocontrol.
Requereix tenir en compte les divisions, els canvis o les barreges de lots, així com el nombre de punts en què és necessari establir registres
tecnologia dels aliments
Alimentació
Ciència bromatològica d’aplicació que sistematitza els coneixements i les pràctiques relatius als processos industrials d’obtenció, transformació, estabilització i condicionament d’aliments, mitjançant els quals es porten a terme canvis intencionats i controlats.
Utilitza els mètodes de la ciència i l’enginyeria procurant ésser el menys empírica possible Per al seu estudi i pràctica hom requereix coneixements químics, físics i biològics microbiologia, bioquímica, reologia, termodinàmica, etc És una disciplina relativament recent, malgrat que moltes operacions de tecnologia empírica d’aliments molineria, panificació, obtenció de cervesa, dessecació de carn i peix, etc són molt antigues Les operacions bàsiques en la indústria alimentària poden ésser mecàniques emmagatzemament, pesada, pulverització, tallada, selecció, transferències de…
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…