Resultats de la cerca
Es mostren 1329 resultats
proteïna conjugada
Classificació de les proteïnes conjugades
Bioquímica
Alimentació
Proteïna formada per un component proteic (apoproteïna) i un grup prostètic.
proteïna
A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
prerefredament
Alimentació
Operació a la qual són sotmesos els aliments abans de refrigerar-los o de congelar-los i que consisteix en un refredament previ per tal d’adaptar-los a les noves condicions i aconseguir així un estalvi energètic global en el procés.
tropeolina
Alimentació
Nom genèric dels colorants grocs azoics, sintètics i tòxics, que hom ha emprat com a additius alimentaris en substitució del safrà.
tronxon
Tronxon
Alimentació
Formatge fet de llet de cabra i d’ovella, originari de Tronchón (Terol) i elaborat al Maestrat i a les comarques meridionals del Principat.
De format típic de volcà i d’un pes variable de 100 g fins a 12,5 kg, té un gust suau, un pèl àcid, i es consumeix fresc o madurat
trigonel·lina
Alimentació
Química
Betaïna de l’àcid nicotínic, sense activitat vitamínica, present en el cafè, les patates i el fenigrec.
tartrazina
Alimentació
Colorant groc autoritzat com a additiu alimentari.
És la sal trisòdica de l’àcid 5-hidroxi-1-p-sulfofenil-4-p-sulfofenilazopirazol-3-carboxílic Hom el designa amb el codi E-102
tortó
Alimentació
Oleïcultura
Residu dels grans i altres parts vegetals oleaginosos (soia, cacauet, sèsam, cotó, coco) després d’haver-ne estat extret l’oli, el qual, tractat adequadament, especialment si hom ha emprat procediments d’extracció de l’oli suaus, i després d’haver-ne eliminat els components tòxics (gossipol del cotó, inhibidors enzimàtics de la soia, etc), pot constituir una font de proteïnes qualitativament i quantitativament important, no solament per a pinsos, sinó per tal de pal·liar el dèficit mundial de proteïnes per a l’alimentació humana.