Resultats de la cerca
Es mostren 1327 resultats
préssec pla
Alimentació
Botànica
Préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa.
mongeta azuki
Alimentació
Agronomia
Grana petita, arrodonida i vermellosa de la Vigna angularis, de la família de les papilionàcies.
És cultivada originàriament a l’Àsia oriental i a l’Himàlaia, on és molt emprada en la cuina, sobretot per a l’elaboració de l' anko , una mena de melmelada feta amb sucre o amb mel
llet fermentada
Alimentació
Llet que ha estat coagulada a partir de bactèries làcties (Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus) o altres microorganismes que transformen la lactosa en àcid làctic i altres metabòlits mitjançant un procés de fermentació.
Els microorganismes són viables i actius en el producte final El canvi principal que es dóna en la llet és la disminució del pH fins a 4, amb la qual cosa es coagula la caseïna i forma un gel que dóna la textura típica de les llets fermentades Les llets fermentades i més conegudes són el iogurt llet fermentada per Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus , el quefir, el kumiss i les llets fermentades amb bifidobactèries i amb diferents espècies de Lactobacillus , entre d’altres La seva composició nutricional és similar a la llet de partida, sobretot pel que fa a la quantitat de…
ingesta dietètica de referència
Alimentació
Valor de referència de nutrients que ha de tenir una dieta per prevenir les malalties deficitàries, reduir les malalties cròniques i aconseguir una salut òptima, aprofitant el potencial màxim de cada nutrient.
Dins del terme IDR s’engloben quatre conceptes que cal diferenciar el requeriment mitjà estimat, l’aportació dietètica recomanada, l’ingesta adequada i el nivell d’ingesta màxima tolerable El requeriment mitjà estimat és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 50% dels individus d’una població L’aportació dietètica recomanada és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 97-98% dels individus d’una població L’ingesta adequada és el nivell recomanat d’ingesta d’un nutrient en base a…
estèvia
Alimentació
Botànica
Planta originària de l’Amèrica del Sud, reconeguda pel seu poder edulcorant, fins a 300 vegades superior al de la sacarosa, de la família de les compostes.
És autoritzada per la Comissió Europea per a la seva comercialització com a edulcorant després que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària avalués favorablement la seva seguretat Malgrat que se li atribueixen moltes altres propietats beneficioses per a la salut, aquestes encara no han estat estudiades amb prou profunditat
espirulina
Alimentació
Botànica
Alga unicel·lular que s’utilitza habitualment per al consum humà, sobretot pel fet de ser rica en proteïnes i en alguns minerals i vitamines.
Encara que se li atribueix una aportació de vitamina B12, en realitat conté anàlegs d’aquesta vitamina, que no fan la mateixa funció en l’organisme humà i fins i tot poden interferir en el metabolisme de la pròpia vitamina B12, la qual posa pot derivar en un dèficit d’aquest nutrient i provocar anèmia i neuropatia Depenent de l’entorn en el qual hagin estat cultivades, poden estar contaminades per metalls pesants, per la qual cosa és important garantir-ne una font segura
dietista-nutricionista
Dietètica
Alimentació
Professió sanitària titulada i regulada per a l’exercici de la qual habilita el títol de Diplomat o Graduat en Nutrició Humana i Dietètica (Llei 44/2003, de 21 de novembre (BOE 22-11-2003), d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS).
El dietista-nutricionista desenvolupa activitats orientades a l’alimentació de la persona o de grups de persones adequada a les necessitats fisiològiques i, si escau, patològiques d’aquestes, d’acord amb els principis de prevenció i salut pública La Conferència de Consens del Perfil Professional del Diplomat en Nutrició Humana i Dietètica descriu el dietista-nutricionista com el professional de la salut, amb titulació universitària, reconegut com un expert en alimentació, nutrició i dietètica, amb capacitat per a intervenir en l’alimentació d’una persona o grup, des dels següents àmbits d’…
crudivorisme
Alimentació
Sistema o règim d’alimentació que exclou, en major o menor mesura, la ingestió d’aliments cuits.
La dieta crudívora incorpora verdures, fruites, fruites seques, llavors, cereals germinats i llegums germinades, sempre crus Malgrat que molts seguidors d’aquesta proposta alimentària alternativa són vegans, alguns també incorporen els làctics crus en la seva alimentació Els principals riscos nutricionals d’aquesta dieta són el dèficit de calories, proteïnes i vitamina B12, i aquests seran més grans si també s’exclouen els làctics de l’alimentació També existeixen riscos de toxoinfecció alimentària, pel fet de no sotmetre els aliments al tractament tèrmic que elimina els microorganismes…
dieta Dukan
Dietètica
Alimentació
Proposta o mètode d’aprimament ideat pel francès Pierre Dukan que es basa en una ingesta elevada d’aliments rics en proteïnes d’origen animal distribuïts en 4 fases, unes etapes creades per l’autor i sense criteri lògic ni científic que les recolzi.
La informació sobre els passos a seguir quan se segueix aquesta dieta prové del llibre que ha escrit el mateix Dukan, així com del seu web Malgrat que ha tingut molts lectors i seguidors, la comunitat sanitària i científica considera aquesta dieta com a ineficaç, fraudulenta i potencialment perillosa, ja que no existeix cap estudi científic que recolzi la seva eficàcia ni seguretat, perquè compleix les característiques que defineixen les dietes fraudulentes o miracle i per la illegalitat d’algunes de les afirmacions que es fan tant en el llibre com en el web
dieta equilibrada
Alimentació
Patró alimentari que inclou la major varietat possible d’aliments amb característiques nutricionals diferents.
Per a aconseguir una dieta equilibrada, i per tant saludable, cal consumir de manera adequada i amb les quantitats recomanades aliments de cada grup piràmide d’aliments El consum diari recomanat és de 3 a 6 racions de feculents pasta, arròs, patates i llegums, que aporten carbohidrats complexos i fibres 5 racions de verdures, hortalisses i fruita, que aporten fibres i vitamines i són baixes en greixos 2 o 3 racions d’aliments proteics carn, peix, ous i llegums, que aporten proteïnes, encara que s’ha d’anar amb compte amb les d’origen animal perquè contenen també quantitats elevades de greix…