Resultats de la cerca
Es mostren 1327 resultats
maltosa
Alimentació
Química
Disacàrid descobert per O’Sullivan el 1872.
Hom l’obté, amb un rendiment d’un 80%, per hidròlisi enzimàtica del midó mitjançant l’amilasa És emprada com a nutrient i edulcorant i com a medi de cultiu
esponjat
Alimentació
Sucre a punt de bola fort, esponjat amb glaça feta de clara d’ou i sucre de llustre i un pols de crémor tàrtar.
Hom el serveix a peces per a dissoldre amb aigua És emprat com a refrescant
equilibri de nitrogen
Alimentació
Referit al nitrogen d’origen proteic, condició pròpia dels adults en la qual la ingestió iguala l’excreció.
Si hi ha creixement, és positiu ingestió superior a excreció, i en les malalties degeneratives és negatiu
nou moscada
Nou moscada
© Fototeca.cat
Alimentació
Farmàcia
Llavor de l’arbre de la nou moscada, molt apreciada com a espècia, de la qual hom extreu també un oli d’utilitat en farmàcia.
aigua gasosa
Alimentació
Agronomia
Aigua que conté gasos en dissolució, com l’aigua carbònica.
patrimoni cultural immaterial

Logo del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO
UNESCO
Art
Folklore
Arquitectura
Música
Alimentació
Conjunt de testimonis no tangibles que conformen l’herència cultural de la societat.
Aquest patrimoni viu forma part de les declaracions de la UNESCO per a la protecció i el manteniment del patrimoni cultural i de la seva diversitat El concepte patrimoni cultural immaterial sorgí la dècada de 1990, i quedà definit com a gresol de la diversitat cultural de la humanitat i la seva conservació el 2003 en la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial Es consideren patrimoni immaterial les tradicions i les expressions orals les arts de l’espectacle música tradicional, dansa i teatre els usos socials, els rituals i els actes festius els coneixements i els usos…
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 125
- 126
- 127
- 128
- 129
- 130
- 131
- 132
- 133