Resultats de la cerca
Es mostren 1329 resultats
farinetes
Alimentació
Menja popular composta de farina de cereals (blat, panís, fajol, etc) i aigua bullent, juntament amb oli i sal.
Hom en coneix també una varietat formada per carbassa aixafada, a la qual hom afegeix les farinetes
farinada
Alimentació
Qualsevol menjar fet principalment de farina, especialment per al bestiar.
farina
Utilitació de farina per l'elaboració de pa
© Istockphoto
Alimentació
Pólvores obtingudes per la molta del gra dels cereals (especialment blat, i també ordi, sègol, etc.).
Hom pot diferenciar la farina prima, que és la més fina, de la farina gruixuda, que és la menys fina i alhora conté més segó i porgadures La farina de blat és emprada per a fabricar el pa La barreja de tota la farina que surt del blat, abans de separar la prima de la gruixuda, és anomenada farina rodona L’examen microscòpic de la farina de blat permet de detectar possibles adulteracions degudes a l’addició d’altres menes de farina, els grans de midó de les quals tenen una forma distinta que els grans de midó del blat El midó i el gluten són els dos components principals de la farina El…
extrusió
Alimentació
Química
Tecnologia
Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.
En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a aplicar-se àmpliament en…
macerat
Alimentació
Farmàcia
Producte resultant de la maceració d’una substància amb un dissolvent adequat.
macedònia
Macedònia
© MPG
Alimentació
Plat preparat amb diverses menes de fruita tallada a trossets i adobada amb sucre i licor o suc de fruita.
macarró
Macarrons
Alimentació
Cadascuna de les peces d’un dels tipus de pasta de farina en forma de tubs gruixuts, d’un diàmetre exterior superior al dels fideus.
Hom els cuina de diverses maneres amb brou o bé, més sovint, bullits i preparats amb sofregit, trossos de carn, pernil, etc, i formatge ratllat
llonguet
Llonguet
Alimentació
Pa petit ovalat amb un solc tot al llarg en la seva part superior.
És cuit amb molt de foc i durant poca estona Pesa, aproximadament, uns 100 g
llonganissa
Alimentació
Embotit elaborat farcint un budell llarg i prim amb carn magra de porc picada i adobada amb pebre i altres espècies.
A diferència de la botifarra, hom la conserva crua i la deixa assecar durant un cert temps, mantenint-la penjada per un cap, bé que, en alguns llocs, hom la deixa confitar tenint-la en oli o saïm Durant l’assecatge es produeix un conjunt de reaccions bioquímiques causades principalment pel creixement de lactobacils —ja sigui de manera natural o inoculats prèviament—, els quals són els responsables del desenvolupament de les característiques organolèptiques i de conservació del producte En general, hom se la menja crua Molt corrent als Països Catalans, n’hi ha de tipus molt variats, segons…
llimonada
Alimentació
Beguda refrescant, de gust àcid, feta amb suc de llimona i, ocasionalment, amb sucre i aigua.